dimarts, 23 d’agost de 2016

Un rescat a -60ºC

Si algú té una emergència mèdica, la reacció lògica és trucar una ambulància. En un poble petit, en el pitjor dels casos, l'ambulància haurà de venir des d'una vila més gran. Fet i fet, poden suposar entre 5 i 15 minuts d'espera. Però, què fas si realment necessites una ambulància i estàs al Pol Sud en ple hivern austral?

Fa unes setmanes es va donar a conèixer l'intent de rescat mèdic que s'havia realitzat per evacuar dos treballadors de l'estació Amundsen-Scott situada, exactament, al Pol Sud geogràfic. Us vull fer notar que aquests dies, a l'hemisferi nord, esteu gaudint dels dies més llargs de l'any i, per tant, al Pol Sud, estan en ple hivern austral. És a dir, 24 hores d'absoluta foscor i, la sensació que si estàs a -50ºC, estàs en plena onada de calor.

Però abans d'explicar-vos com s'ha hagut de fer l'evacuació dels dos malalts, permeteu-me que us expliqui com és la vida a l'estació Amundsen-Scott.

El primer edifici de la base Amundsen-Scott es va construir, exactament al Pol Sud geogràfic l'any 1956. La base, òbviament, porta el nom de les dues primeres expedicions que van arribar al Pol Sud: la primera, la del noruec Roald Amundsen, i la segona, del capità Robert Falcon Scott que, a més de perdre la cursa per ser el primer, va acabar en desgràcia, morint tots els components de l'expedició de gana i fred en la travessa de tornada.



Després de successives ampliacions, demolicions i remodelacions, actualment la base està formada per un edifici principal (de color gris, en primer pla a la foto), i tot una sèrie de petits edificis auxiliars que fan les funcions de laboratoris, tallers,... Si us fixeu en la imatge, en un primer pla just per davant de l'edifici principal, s'hi veu un petit semicercle format pel que podrien semblar pals o estaques. De fet, són les banderes que encerclen el punt exacte que, en aquell moment, ocupa el Pol Sud Geogràfic. I dic "en aquell moment" perquè la Base està situada sobre una glacera gegant que es mou uns 10 cm. cada any. Així doncs, de tant en quant, cal desmuntar el tinglado de les banderetes i re-ubicar-lo al lloc correcte.



L'edifici actual, el de color gris de la foto, és força peculiar. Veieu que està suspès sobre una espècie de pilars? Aquí ho podreu veure millor:


Aquests pilars són hidràulics i es poden aixecar fins a vint centímetres. Com que el gel es mou, hi podria haver assentaments diferents al llarg de l'edifici. Quan això passa, s'allarga o es disminueix l'alçada d'un pilar i ja tenim el problema resolt.

L'altre punt curiós és aquesta part inferior de l'edifici que fa pendent (just per sobre del cap dels pilars). Això està pensat perquè quan bufa el vent, l'aire es vegi obligat a desviar-se cap a sota de l'edifici. En fer aquest recorregut, el vent s'accelera i aquest fet ajuda a netejar la neu recent caiguda de l'espai sota la base. Heu de pensar que el Pol Sud té un clima molt sec (és molt lluny del mar), i només hi neva uns 20cm l'any. Però aquesta neu no desapareix mai; sempre s'acumula. Si no s'intentés evitar l'acumulació de neu sota l'edifici, en pocs anys quedaria enterrat!

La base disposa de tot tipus de comoditats per als quasi 200 habitants de l'estiu, i els 50 de l'hivern: gimnàs, camp d'esports, biblioteca, sala de jocs, cinema, hivernacle. Es podria dir que no s'hi està tan malament...

Una habitació típica de la base

La botiga, on s'hi pot comprar roba, menjar, llaminadures, alcohol i on, a més, hi pots llogar un DVD.

El Camp d'esports també serveix com a sala d'actes.

El menjador, amb la decoració nadalenca... durant l'estiu antàrtic

Aquí teniu un vídeo que us fa un recorregut per la Base Amundsen-Scott:





Les condicions de vida, però, són dures. I més per la cinquantena de persones que es queden a l'estació durant l'hivern. La temperatura mitjana durant els mesos d'abril a setembre és de.... -60ºC. I això només és la mitjana, perquè és fàcil baixar de -70ºC (el rècord enregistrat mai a la base ha estat de -82,8ºC). Voleu veure com cal vestir-se per a aquestes temperatures? En aquest vídeo us ho mostren:





Però el fred no és el pitjor (sí, ja ho sabeu que, en aquest blog, el fred mai no és el pitjor problema). El pitjor és que, durant l'hivern antàrtic, a l'estació Amundsen-Scott gaudeixen de 6 mesos seguits de nit i foscor absolutes. Doncs sí, aquest és l'únic punt de la Terra on, cada any, només tenen una posta de sol, i una albada. És a dir, que cada any, cap a mitjans de març, el sol es pon i ja no torna a sortir fins a mitjans de setembre. El 21 de setembre, el primer dia que surt el sol, es quedarà permanentment al cel fins al següent mes de març.

Fantàstic! Temperatures de -60ºC i foscor absoluta. Però absoluta.... absoluta! Aquí no hi ha contaminació lumínica en 2.000km a la rodona. Pels 50 valents que es queden a "hivernar", el repte psicològic és força dur. A més, estan quasi totalment incomunicats a excepció d'internet i el telèfon. Bàsicament, els "hivernants" són treballadors que fan el manteniment de la base, i alguns científics que necessiten realitzar els seus estudis durant l'hivern antàrtic.



I com va acabar l'intent de rescat dels dos malalts de fa unes setmanes? El primer problema que va sorgir va ser d'on podien treure un avió capaç d'aterrar en aquelles condicions. Normalment, la ruta la serveixen avions neozelandesos, però només estan preparats per volar a l'estiu. Si volien trobar avions (i pilots) preparats per a aquell vol, calia anar-los a buscar... al Canadà!

Kenn Borek Air és, probablement, una de les companyies aèries més "extremes" del món. Estan especialitzats en volar les rutes de l'àrtic canadenc i disposaven de dos aparells Twin Otter especialment preparats per temperatures de -80ºC. Els dos bimotors es van enlairar de Calgary, al Canadà i, al cap d'un setmana i de 16.500Km, un dels dos aparells aterrava a l'estació Amundsen Scott on va recollir els dos malalts. En el següent vídeo podeu veure les condicions en què es va fer aquesta evacuació:




Tot i els petits inconvenients que pugui tenir passar un hivern a l'estació Scott-Amundsen, ja em podeu ben creure que si m'hi proposessin anar, demà mateix estaria fent les maletes!

1 comentari:

  1. Entre l'Antàrtida i Oymyakon no sabria amb què quedar-me ...

    ResponElimina