Visingsö

Diu la llegenda que hi havia una vegada un gegant, anomenat Vist que, tornava d'un banquet acompanyat de la seva esposa. La celebració havia tingut lloc a la regió sueca de Västergötland i, per arribar a casa, a Småland, la parella de gegants havien de creuar el llac Vättern. Com que, tot i l'envergadura gegantina d'en Vist, no deixava de ser un gentleman, no volia que, en creuar el llac, la seva esposa és mullés els peus i el bonic vestit que s'havia posat per a l'ocasió. En Vist va fer seure la seva geganta estimada i li va dir: "Espera't aquí, que ara torno!". Tot seguit va arrencar un tros de terra i herba i el va llençar al mig del llac. Així, va permetre que la seva esposa tingués un lloc on posar el peu i creuar el llac sense mullar-se. D'aquesta manera és com va néixer una illa al bell mig del llac Vättern, al centre de Suècia.

Avui em saltaré la norma (no escrita) d'aquest blog i, sense que serveixi de precedent, escriuré sobre un lloc on si que hi he estat: l'illa de Visingsö, al llac Vättern.

Els que em conegueu sabreu de la meva malaltissa devoció per Suècia. Entre moltes altres virtuts, Suècia m'ofereix petites dosis de llocs remots, aïllats i (més o menys) freds. I a més, em permet tenir aquestes dosis de geografies remotes acompanyat de la meva dona i el meu fill. Em temo que no serien tan receptius si els proposés passar les vacances a les illes Aleutianes o a l'illa Kerguelen!

No us vull enganyar; l'illa de Visingsö no és inaccessible com ho pugui ser Tristan da Cunha. De fet si conduïu per l'autopista E4 que va d'Estocolm a Malmö, uns 200km al sud de la capital, hi trobareu un poble anomenat Gränna. Tot i que hi ha dues sortides de l'autopista que porten a Gränna, si sortiu per la situada més al sud, sereu a Gränna en menys d'un minut. Però us recomano que sortiu a l'anterior: Ödeshög-Gränna i seguiu cap al sud per la bucòlica carretera que voreja el llac, des d'on podreu veure el llac Vättern i, al mig, l'illa de Visingsö.

Al cap d'uns 20km arribareu al poble de Gränna. Aquest petit poblet és conegut a tot el món,.... Bé, diguem que és conegut a tot Suècia perquè, des de fa més de 150 anys, s'hi fabriquen uns caramels anomenats Polkagrisar. Doncs bé, un cop arribats a Gränna, us heu de dirigir al port del poble. Tranquils, no té pèrdua: podríem dir que Gränna està format per dos carrers: un és la mateixa carretera i l'altre és un trencall que duu.... cap al port!

A l'estiu hi ha dos ferris que fan el trajecte Visingsö-Gränna. Surten cada mitja hora i es creuen a meitat de trajecte. Després de fer l'ordenada cua típicament sueca, podreu pujar el cotxe a bord del ferri. La primera vegada que vaig explicar al meu amic Ola que volia anar com fos a Visingsö, em va mirar amb cara de: "I què coi se t'hi ha perdut a tu (o a qualsevol ésser humà) a Visingsö?!!". Com a bon suec, que de nen menjava caramels Polkagrisar, em va recomanar visitar les fabriques de caramels de Gränna, però a Visingsö no se li acudia cap raó de pes per anar-hi.

L'illa és extremadament plana. Té 14 km. de llarg i només 3 km. d'ample i hi viuen unes 700 persones. A l'estiu, però, la població és pot quasi doblar (50 persones per km. quadrat.... maleït turisme de masses!). No es pot dir que hi hagi un poble pròpiament a l'illa. Oficialment, Tunnerstad és com s'anomena l'únic poble de Visingsö, però el cert és que es tracta més aviat d'una zona on hi ha un pèl més de densitat d'edificis, i on hi trobareu la guarderia, l'escola de l'illa, un hotel i l'ajuntament. Les cases es reparteixen per tota l'illa separades per aquella distància tan típicament sueca: "suficientment aprop per no estar sòl, i suficientment lluny per no molestar".

I què s'hi pot fer a Visingsö? Doncs tot depèn de la vostra necessitat d'aïllament. Jo m'hi hagués passat 15 dies, però la meva família, amb un matí ja en tenien prou. Però si el què busqueu és tranquil·litat, llegir tot el què no heu pogut llegir durant l'any i caminar pel bosc sense rumb fix, aleshores us recomano que us llogueu una caseta a Visingsö i us relaxeu.

L'illa, però, no ha estat sempre un lloc tan pacífic. A l'extrem sud hi trobareu les ruïnes del castell de Näs. Aquest castell va servir de residència dels primers reis de Suècia durant els tumultuosos anys d'unificació del país, al s.XII. Les lluites entre les diferents famílies amb aspiracions al tron, especialment els Sverker i els Eriker, van convertir el castell de Näs en lloc d'intrigues i assassinats. Per desgràcia, del castell que en el seu dia s'alçava dominant tot el llac Vättern, ara només en queden els fonaments.

El paisatge està cobert per camps i boscos. Entre aquests boscos hi destaca un bosc de roures: la roureda més extensa d'Europa. I és que, previsors com són els suecs, la Marina Militar sueca va decidir, al s.XIX, crear una reserva de roures per a la futura construcció de vaixells. Però per una vegada els van fallar les previsions: Quan els roures van haver crescut suficientment, els vaixells de guerra ja es construïen d'acer!

Realment val la pena passejar-se per aquesta magnífica roureda on, a més, hi trobareu la Brahekyrkan, l'esglesia de Brahe, amb el seu campanar negre. Tot i que és més o menys habitual al nord d'Europa, resulta curiós veure que a la Brahekyrkan, aquest campanar de fusta negra està a uns 30 metres de distància de l'església. Allà, apartat, com si al mossèn li molestés el soroll de les campanes!

En fi, jo no us vull enganyar, ja sabeu que en aquest blog acostumo a parlar de llocs aïllats, solitaris i força freds, i Visingsö no n'és una excepció! Aquesta foto és del petit embarcador al costat del castell de Näs, un 20 d'agost amb 12 graus de temperatura. Llàstima que no s'hi pugui escoltar les veus de la meva família dient: "Bé, ja n'has tingut prou de Visingsö, oi? Podem tornar, ja?".

Vull dedicar aquest post al meu bon amic Ola Karlsson i als seus pares, en Gösta i la Yvonne.