dilluns, 8 de desembre de 2014

Lingüistes prenent LSD

La lingüística és una disciplina molt poc exacta. Si fem un paral·lelisme amb l'arqueologia, que potser és la ciència més propera a la lingüística (juntament amb la genètica!) podem veure que l'arqueologia està molt subjecta a interpretacions o a interessos del propi investigador. Però com a mínim, l'arqueologia parteix d'un element físic i palpable: les restes arqueològiques (bé, no les palpeu gaire que són delicades). Però en el cas de la lingüística, el material d'estudi no és més que la pròpia llengua. En el millor dels casos serà una llengua viva, però es pot tractar d'una llengua desapareguda però intel·ligible (com el llatí), desapareguda i inintel·ligible (com les llengües dels Íbers), desaparegudes i illegibles (com l'escriptura "Lineal A" Minoica), i el cas extrem són les llengües "teòriques", que ni s'han sentit mai, ni se sap com s'escrivien (si és que s'escrivien) com podria ser el cas del Proto-Indoeuropeu, o el Proto-Germànic, i tots els protos que us pugueu imaginar.

Això implica que la lingüística és un camp perfecte perquè lingüistes seriosos, lingüistes amateurs, i sonats amb ganes de protagonisme, busquin tenir els seus 5 minuts de glòria proposant teories "variopintes", a cada qual més estrafolària. Aquí us en faig un primer recull:


La societat masclista

Totes les llengües indoeuropees (com per exemple el català, l'anglès, el rus,...) provenen d'una única llengua primigènia a la que s'ha anomenat amb el poètic nom de "Proto-Indoeuropeu". Més o menys totes les teories estimen que aquesta llengua es deuria parlar fa uns 6.000-10.000 anys en les fronteres entre l'Àsia i Europa. Durant els anys 60, una arqueòloga i lingüista lituana (posteriorment nacionalitzada americana), la Marija Gimbutas, va desenvolupar la que actualment és la teoria més acceptada sobre l'origen de les llengües Indoeuropees: la Teoria Kurgana. Segons aquesta teoria, els indoeuropeus eren originàriament un poble nòmada de les estepes de l'Àsia central. El nom de la teoria prové del fet que, a les estepes de l'Àsia Central i Rússia, hi ha uns túmuls, o monticles, molt comuns que s'anomenen kurgan. Sembla ser que aquests kurgan eren els túmuls per a fer enterraments emprats per aquestes tribus indoeuropees. Pel què explica la teoria de la Marija Gimbutas, cap al 5.000AC, els Indoeuropeus es van començar a expandir en diferents onades cap a Pèrsia, l'Índia i també cap a Europa; i amb ells la seva llengua, mare (o àvia) de la majoria de llengües d'Europa.

L'expansió dels idiomes Indo-europeus des de les estepes dels Kurgans

Fins aquí, tot bé. El problema és que la senyora va agafar-li el gustet a això de fer elucubracions i, probablement influïda pel feminisme més hippie-alternatiu dels anys 70 va allargar la teoria Kurgana fins a extrems insospitats: Segons la Gimbutas, la societat europea existent abans de l'arribada dels genets Indo-europeus, era una societat idílica i pacífica. No hi havia conflictes bàsicament degut a que era un matriarcat, i tota la població estava regida per les dones. En arribar els "dolentots" indo-europeus, a part d'imposar la seva llengua, van imposar una societat molt més violenta dominada pels homes. I d'aquí venen tots els mals i les guerres que van assolar Europa des de temps immemorials!



Permeteu-me que sigui (molt) simplista però sabeu d'alguna llengua prèvia a l'arribada de les llengües indoeuropees i que hagi sobreviscut fins als nostres temps? La llengua Basca! I crec que no s'ajusten a la imatge idíl·lica de matriarcat pacífic ens explica la Professora Marija Gimbutas!


L'anglès dels Víkings

L'anglès és una llengua del grup germànic que ha variat moltíssim en els darrers 1500 anys. Ha variat tant que, de fet, es considera que hi ha dues llengües diferents: l'Old English, parlat desde el s.V fins al s.XII; i l'English, que és producte de la barreja de l'anterior Old English i del francès que van portar els nous reis Normands en ocupar Anglaterra  el 1066. Un parlant actual d'anglès no entendria ni un borrall (però res de res, eh!) d'un text o una conversa en Old English.


Doncs bé, aquesta llengua inicial, l'Old English és la llengua que van portar els bàrbars que van envair Anglaterra entre el s.IV i el s.VI. Eren germànics i, lògicament, la seva llengua era parenta del què era s'ha convertit en alemany. Les tribus provenien bàsicament del què ara és l'estat alemany de Saxònia i es dividien en dos grups: els Saxons i els Angles, és a dir: els Anglosaxons!

A principis d'aquest any, però, els Professors J.T. Faarlund i J. Emonds van publicar un estudi en que defensaven que l'Anglès modern (l'English que he mencionat abans) no deriva de l'Old English, sinó del Norse, la llengua parlada pels víkings i que és la mare de les 5 llengües escandinaves (Danès, Suec, Noruec, Faroès i Islandès). Segons aquests professors, aquest lligam s'hauria produït durant l'època del Danelaw, un període en que gran part d'Anglaterra havia estat sota domini de reis víkings (aprox 865-954 DC). Segons ells, l'Old English, la llengua dels Anglosaxons, els sotmesos, s'hauria anat extingint, substituïda per la nova llengua dels vencedors, els Víkings. D'aquesta manera, a partir d'aquest "Norse" que parlaven els víkings, s'hauria anat creant una llengua autòctona que acabaria convertint-se en l'actual English. Evidentment, tots els mitjans de comunicació escandinaus se'n van fer ressò i en alguns casos ja vestien la família reial britànica amb la vestimenta tradicional nòrdica!



I com ho justifiquen? D'entrada per una qüestió d'ordre de les paraules: en lingüística es classifiquen els idiomes segons l'ordre del subjecte, l'objecte i el verb (anàlisi sintàctic de Primària... ho recodeu?), i poden ser SVO com el català ("Jo menjo macarrons"), SOV com el japonès ("Jo macarrons menjo"), VSO com l'irlandès ("Menjo jo macarrons"), VOS com el malgaix ("Menjo macarrons jo"), l'estrany OVS o fins i tot OSV com el que fa servir en Ioda de Star Wars ("Poderós tu has esdevingut").

En Ioda, abans de deixar anar una de les seves frases OSV

Doncs bé, resulta que l'anglès i el noruec són SVO, mentre que l'alemany és (de vegades) SOV i per tant, l'anglès modern seria més proper al noruec que a l'alemany (que, recordem, és el "germà" de l'Old English). També altres fets com la posició de preposicions al final de la frase o la separació de l'infinitiu van fer pensar als dos autors que havien trobat el "sisè germà" de les llengües escandinaves.

En resum, i per a tristesa de suecs i la resta d'escandinaus, la teoria es va desmuntar ràpidament. L'ordre de les paraules de l'Old English s'havia mantingut SOV com l'alemany fins molts anys després que l'últim víking marxés d'Anglaterra, i per tant, els nòrdics no podien ser els responsables del canvi de SOV a SVO, que s'atribueix a "causes naturals". I així, es van anar desmuntant tots i cadascun dels arguments "filo-escandinaus".

Si no heu quedat estabornits després de tant SVO, OVS, SOV,... podeu llegir les conclusions a fons que desmunten aquesta teoria aquí, aquí i aquí.


De Noruega a Palestina

L'home que us presento ara es diu Theo Vennemann i és allò que se'n diu un "Campeón". Jo crec que quan s'asseia al seu despatx de la Universitat Ludwig Maximilian de Múnic, pensava: "Hoy la voy a liar parda!".

En Theo Vennemann "engatussant" algun pobre desprevingut

Aquest bon home és l'autor d'algunes de les teories lingüístiques més eixelebrades que s'han fet mai. Entre elles destaca la teoria del "Substrat Atlantídic". Segons aquesta teoria, tribus afro-asiàtiques de llengua semítica (la família de l'hebreu i l'àrab), van emigrar al nord d'Europa entre el 600-200AC i van portar els dòlmens i els menhirs! Aquesta immigració va deixar fortes influències semítiques en les llengües germàniques (anglès, alemany, holandès, llengües escandinaves,...) i en les llengües celtes (irlandès, gal·lès, bretó,...). A més, a part de la influència lingüística, els semites van influir en la cultura dels pobles germànics, de manera que, segons l'amic Vennemann, la religió víking està fortament influida per les religions dominants a l'època a l'orient pròxim, com Mesopotàmia. Segons aquesta teoria, la deessa víking de l'amor i la guerra, Freja, és en realitat la deessa mesopotàmica Ishtar.




La deessa Mesopotàmica Ishtar
La deessa Víking Freja

Entre "porro i porro", en Vennemann va establir relacions fantasioses entre paraules: per exemple, la paraula anglesa "bee" (abella) li va semblar que provenia de l'antic egipci "bjet". El col·lega deu tenir un calaix ple de teories flipants: "avui la liaré.... va, amb els Pictes". Doncs au, som-hi: Resulta que  també defensa que els Pictes, els antics pobladors d'Escòcia parlaven una llengua de la família de l'hebreu i l'àrab. Us imagineu els avantpassats d'en Braveheart (que també es pintaven la cara com ell) saludant amb alguna cosa similar al "Salam Alekum!"? Jo no, i el 99,99% dels lingüístes tampoc! Totes aquestes teories no han pogut ser rebatudes encara,  ja que la resta de lingüistes no podien parar de plorar de tant riure!


La tribu perduda fa una volta pel Far West

Ara entrem en teories que s'acosten ja a les conspiracions fantasioses i a les tonteries típiques de programes com "Cuarto Milenio" de la cadena Cuatro. No sé si coneixeu la llegenda bíblica de les tribus perdudes d'Israel... Segons l'Antic Testament, tots els habitants dels dos regnes jueus (Israel i Judà) formaven part d'alguna de les 12 tribus històriques. Cadacuna d'aquestes tribus estava formada pels descendents dels 12 fills del patriarca Jacob. Quan els Assiris van envair, l'any 722AC, un dels dos regnes hebreus, el regne d'Israel, en van deportar tots els seus habitants. Israel estava molt més poblat que el regne de Judà, i els seus habitants eren membres de 10 de les tribus històriques jueves (les altres 2 tribus restants habitaven, doncs, l'altre regne hebreu, Judà). Van enviar tots els Israelites a territori assiri, i amb el temps se'n va perdre la pista. De mica en mica, formar part d'una de les tribus perdudes d'Israel es va convertir en algo molt "cool". A partir del s.XVI van aparèixer suposats descendents dels jueus deportats a llocs tan allunyats com la Xina, l'Índia o Nigèria.

Els Israelites deportats cap a Assiria

L'any 1933, un arqueòleg anomenat Frank Hibben va fer pública la troballa d'una roca negra amb inscripcions en Hebreu antic en un paratge perdut del desert de Nou Mèxic (USA). Segons ell, la roca l'hi havia mostrat una persona de la zona que l'havia descobert cap a l'any 1880. L'arqueòleg atribuïa la roca a la presència cap a l'any 0DC d'una de les tribus perdudes d'Israel que, després d'haver creuat tot Àsia, havia travessat l'estret de Bering fins a Alaska, i d'allí havien aparegut a Nou Mèxic. Que no haguessin deixat cap més rastre durant tot aquest periple no va ser impediment per defensar l'autenticitat de la troballa a capa i espasa. A partir d'aquí, apareixen els típics frikis que s'apunten a aquest tipus de coses, i expliquen que la pedra esta escrita en el període bizantí, i que l'escriptura és en una variant de l'alfabet hebreu antic anomenat Alfabet Samarità. Justifiquen l'autenticitat de la troballa adduint que al s.XIX l'arqueologia encara no havia descobert aquestes variants de l'hebreu, i que per tant ningú no ho podia haver falsificat.


La roca en qüestió


Evidentment, amb el temps, s'ha anat veient que es tracta d'una falsificació amb errors. Per començar, es veu que hi ha errors gramaticals; aquest tipus d'hebreu es va descobrir, realment, cap al 1870, però se suposa que el falsificador no en sabia prou, i va cometre faltes bastant clamoroses. A part, la puntuació (espais, punts i comes) es correspon a l'hebreu modern, com el que es parla avui en dia a Israel, i, el que és pitjor: després d'uns 2.000 anys, la roca està conservada com si fos el primer dia!

L'alfabet de l'hebreu antic

Això si, la roca, anomenada Los Lunas Decalogue Stone, és ara un gran negoci. Si mai visiteu el poble de Los Lunas (si, no m'he equivocat, és Los Lunas, confonent femenins i masculins com en Johan Cruyff)  i voleu visitar la pedra, us clavaran 25$ per barba!


5 comentaris:

  1. Doncs a mi m'ha agradat! No sabia res de tot això i em sembla interessant, a més, ho expliques d'una manera divertid. L'única objecció que tinc és que diguis que la lingüística és una ciència poc exacta com una mena de prejudici perquè està subjecta a interpretacions, quan de fet, totes les ciències ho són en quant a procés investigador: es busca un fet, un objecte, a investigar, es fa una hipòtesi, és a dir, una interpretació, i s'investiga per tal de demostrar-la, fent de nou, una interpretació dels resultats, així és com s'avança en totes, física, química, astrofísica, medicina, arqueologia...fins i tot linguística. De fet, l'única ciència a la que es denomina exacta és la matemàtica.. Per mi, no deixis el tema! Més posts! I vull saber què és la Lineal A minoica!
    Alicia

    ResponSuprimeix
  2. Bé, quan em referia a que no és exacta, em referia a que és molt subjectiva. I això permet totes aquestes teories estrafolàries que, per exemple la física, té molt més limitades...

    ResponSuprimeix
  3. El "campeon" aquet d'en Theo Vennemann, pot ser que sigui valencià ????

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És alemany. Però vaja, això no l'hi ha impedit "fotre cullerada" en la història lingüística de pràcticament tot Europa. D'on et ve la sospita que sigui valencià?

      Suprimeix
    2. Posat a dir barbaritats, de ser capaç de dir que el valencià es un idioma independent o inventar el Lapao.....!!!!!!!!

      Suprimeix