Nya Sverige: una colònia exòtica a Amèrica

El continent americà va ser colonitzat pels europeus en la seva totalitat. No va quedar cap racó que no fos colonitzat per alguna potència europea. Bàsicament, el continent se'l van repartir entre espanyols i anglesos amb algunes concessions, en alguns casos de mida considerable, a Portugal (l'actual Brasil), França (el Quebec, Guaiana, Louisiana i algunes illes del Carib), Holanda (Surinam i illes caribenyes) i, com ja vam veure en aquest post, Rússia (Alaska).

El passat 29 de març es van complir 377 anys de la creació d'una colònia americana per part d'un país sense cap mena de tradició a Ultramar: Suècia!

Durant el s. XVII Suècia vivia el seu moment de màxim esplendor. El territori suec s'estenia també per Finlàndia, Estònia, Letònia, Polònia, Alemanya i Rússia. Però tot i així, comparat amb els imperis britànic, espanyol, francès o holandès, no deixava de ser un imperi modest i això quedava palès en el cost que tenien els béns importats de les Índies. Els productes com les espècies, el tabac, o les pells tenien una gran demanda a Europa en aquells temps. i Suècia no n'era una excepció. Però com que el comerç estava dominat per les potències colonials, totes les mercaderies havien de passar per Rotterdam, La Rochelle o Portsmouth i, per tant, el preu que n'havien de pagar els altres països europeus, com Suècia, era molt més elevat.

Però els rei de Suècia Gustau Adolf i la seva filla, la reina Cristina es van proposar posar fi a aquesta situació. I això només es podia fer anant directament a l'origen dels productes i establint-hi colònies. Amb aquesta finalitat, la corona va crear Nya Sverigekompaniet, la Companyia de Nova Suècia, encarregada de finançar i organitzar les expedicions, i posteriorment explotar les colònies.

El Rei Gustaf II Adolf

La Reina Christina

Això, però, no era suficient. Si fem un símil futbolístic podríem dir que els suecs ja tenien l'equip, però els faltava l'entrenador. I per jugar contra els més grans, els calia fer un fitxatge estrella. Així doncs, a cop de talonari van fitxar el flamenc (és a dir, belga) Peter Minuit. Aquest Minuit és el responsable d'una de les compres més sonades que es coneixen; el 24 de maig de 1626 va ser capaç de comprar a la tribu dels Lenapes l'illa que ara s'anomena Manhattan, per l'equivalent actual de 2.600$!

En Peter Minuit "anant de compres"

Finalment, l'expedició, liderada per en Peter Minuit, salpa a finals del 1637, des del port de Göteborg, amb dos vaixells: el Fogel Grip i el Kalmar Nyckel. El destí: la Badia de Delaware, entre els estats actuals de New Jersey, Pennsilvania i Delaware. La idea era que aquest punt de la geografia nord-americana permetria iniciar un comerç amb Europa de tabac i pells. En Peter Minuit, que abans havia estat treballant pel govern holandès, sabia que, tot i establir-se a la zona de Delaware, teòricament sota control dels holandesos, en aquell moment Holanda tenia unes tropes purament testimonials a Nord-Amèrica.

Una reproducció del Kalmar Nyckel

El 29 de març de 1638, l'expedició sueca va arribar a la  badia de Delaware i van desembarcar en un punt que actualment s'anomena amb l'original nom de Swedes' Landing (Desembarcament dels suecs). En aquella zona van fundar Nya Sverige (Nova Suècia) i el seu primer assentament; un fort anomenat Fort Christina, en honor de la reina de Suècia. Tot seguit, Peter Minuit es va embarcar de tornada cap a Suècia per tal de recollir-hi més colons per a la colònia de Nya Sverige. Però el destí és cruel, i la mar encara més; Peter Minuit va morir en el viatge de tornada per culpa d'un huracà que va assotar els vaixells.

Fort Christina

Durant els següents anys, 14 viatges des de Suècia van transportar 600 colons, principalment suecs i finlandesos, i es van establir 4 nous assentaments, Fort Nya Göteborg, Fort Nya Elfsborg, Fort Nya Korsholm i Fort Trefaldighet. A diferència de la mare pàtria on la corona i, sobretot, l'església, imposaven un ambient opressiu, a les colònies de Nya Sverige s'hi va respirar sempre un ambient de llibertat. Així doncs, per exemple, Nya Sverige era l'únic lloc de l'imperi suec on hi havia llibertat religiosa, enlloc del protestantisme obligatori a la metròpoli.

L'any 1655, 17 anys després del desembarcament de Minuit i els seus colons, la Segona Guerra del Nord, que a Europa enfrontava lituans i polonesos contra suecs, va provocar que els holandesos, aliats dels primers, ataquessin i conquerissin Nya Sverige des de les colònies holandeses de New Amsterdam. El Governador holandès a Amèrica, Peter Stuyvesant (si, el mateix que ara té una marca de cigarrets amb el seu nom!) va liderar una ràpida campanya que va posar fi a l'efímer imperi suec d'ultramar. Això si, Stuyvesant va decretar que les colònies capturades mantindrien les seves llibertats i els seus privilegis. Tot això va durar fins que els anglesos van conquerir tota la zona, acabant amb les especificitats dels suecs-americans i, de pas, rebatejant la colònia holandesa New Amsterdam amb un nom una mica més anglès: New York!

El Governador holandès Peter Stuyvesant

El llegat que va deixar la presència sueca als futurs Estats Units d'Amèrica va ser bastant minso: algunes esglésies al llarg de la vall del riu Delaware, i un poble de la zona anomenant Christiana. Què vols fer en només 17 anys! Sembla ser que el llegat més important que van deixar els colons va ser la tècnica finlandesa de construir cases de bosc de fusta!

Els segles següents, Suècia va continuar intentant construir un imperi d'ultramar sense gaires resultats. Tot i així, van tenir algunes possessions més durant uns pocs anys, aquesta vegada en aigües caribenyes:

• Tobago: El 1733 van intentar sense sort envair l'Illa de Tobago (de les actuals Trinitat i Tobago). Van sortir-ne humilitats i derrotats a mans dels nadius.
• Saint Barthélemy: l'actual paradís turístic va caure en mans de la corona sueca el 1784 per la lletra petita d'un tractat de pau. La colònia va prosperar gracies a que els suecs van convertir el port de l'Illa en port franc especialitzat en... contraban! Queda clar que encara faltaven anys perquè els suecs esdevinguessin políticament correctes! Al cap de 4 anys es van revendre la possessió a França.
• Illa Guadaloupe: De resultes dels tractats de les Guerres Napoleòniques, els suecs van obtenir la francesa Illa de Guadaloupe des de 1813 fins a 1814, és a dir... 15 mesos!

A Saint Barthélemy encara tradueixen al suec el nom d'alguns carrers

En fi, no seré jo qui trobi a faltar virtuts al poble suec però, sens dubte , la creació d'imperis no era el seu fort! Vés a saber si les coses haurien pogut anar així...