L'any 1582, el Papa Gregori XIII va introduir un nou calendari, conegut des d'aleshores com a Calendari Gregorià. Aquest calendari substituïa l'antic Calendari Julià promogut per Juli Cèsar. La diferència era mínima però significativa: l'antic Calendari Julià considerava l'any de 365,25 dies i per tant, per compensar-ho, cada quatre anys al mes de febrer s'hi afegia un dia. El Calendari Gregorià era més exacte ja que considerava un any de 365,2425 dies. Això feia que cada 4 anys hi hagués un febrer de 29 dies excepte els anys acabats en doble zero (1600, 1700,...).
Tot i així, després de 15 segles d'us del Calendari Julià, l'error que aquest calendari havia acumulat arribava ja als onze dies. És a dir, tot i que la nit més curta de l'any sempre sigui la del 23 de juny, per culpa del Calendari Julià, la nit més curta de l'any es produïa realment el 4 de juliol! Amb el canvi de calendari es va decidir, de pas, solucionar aquest desfasament acumulat. Aquell 1582, els països catòlics van tenir un mes d'Octubre molt peculiar: l'endemà del dijous 4 d'Octubre va venir el divendres 15 d'Octubre!
Així doncs, els països protestants i ortodoxos van tardar uns quants anys en adoptar el nou calendari. En alguns casos, com Rússia o Grècia van fer el canvi ja al s.XX. En el cas de l'Imperi Britànic, però, "només" es van esperar fins al 1752. És a dir, 170 anys en els que, en creuar el Canal de la Mànega havies d'endarrerir el calendari 11 dies!
El mateix Calendar Act de 1750 que regulava el canvi de calendari va ser ratificat per Anglaterra i Escòcia. Però com que, per cada llei del Regne Unit, sempre hi ha un lloc que en fa una excepció, el Calendar Act no va ser ratificat a tot arreu. Aquesta excepció, a dia d'avui encara continua utilitzant el Calendari Julià. Aquest lloc està, a més, considerat el punt més remot del Regne Unit: l'Illa de Foula. Si arribeu a Foula des de les veïnes illes Shetland, cal que endarreriu el vostre calendari 12 dies i, per tant, quan el 25 de desembre celebren el dia de Nadal, la resta del món ja està a 6 de gener, i quan per ells és la nit de Cap d'Any, a Barcelona ja és 13 de gener!
Foula és una petita illa de 6 Km. de llarg i 4 Km. d'ample formada per alts penya-segats i tota coberta de prats verds situada la mig del Mar del Nord. L'illa pertany a les Illes Shetland, a mig camí entre Escòcia i Noruega. És a dir, que Foula és l'illa més remota de totes les remotes Illes Shetland.
Hi ha dos nuclis de població: Hametown i Ham, però de fet, a l'igual que passava a Visingsö, les cases estan disperses per l'illa, i els nuclis de població es
consideren allà on hi ha els punts neuràlgics, com el petit port,
l'oficina de correus o el camp d'aviació. A Ham és l'únic punt de tota
l'illa on hi podem trobar una mica de platja, ja que la resta de costa
són penya-segats. I no ho dic per buscar un lloc on poder banyar-se;
estem a ple Mar del Nord i l'aigua ja és gèlida.... a l'estiu! La presència d'una
platja minúscula és el què ha permès als habitants de Foula construir un port.
Aquests port, però, és de dimensions tan reduïdes, que les embarcacions
són hissades a terra quan no s'utilitzen, de manera que el port no queda
bloquejat.
Durant els anys 60, un seguit de setmanes amb el mar en molt males condicions, van impedir que el ferry que uneix l'escarransit port de Ham, i les illes Shetland pogués fer la travessia. Al cap de 3 mesos sense ferry, els subministres i queviures començaven a minvar dramàticament, i el govern britànic va optar per fer un vol arriscat per portar subministres d'auxili. L'avió, un vell avió de transport dels anys 40, havia d'aterrar en un dels prats de l'illa, del què prèviament s'havien apartat les ovelles, es clar. Amb el que no es comptava és que, després de tants dies de mal temps, el sòl d'aquests prats estava empapat d'aigua. En tocar terra les rodes davanteres de l'avió es van enfonsar en aquell fangueig i l'avió va bolcar. No hi va haver ferits i els subministres van arribar en bon estat, però la tripulació es va haver de quedar a Foula 3 setmanes més fins que el ferry va poder, per fi, arribar a a l'illa. Això va porta a la decisió de construir una pista d'aterratge que permetés aterrar amb garanties a Foula. Bé, totes les garanties que pot oferir una pista curta i sense asfaltar!
A l'illa hi viuen, aproximadament, unes 38 persones. Dic aproximadament perquè alguns dels seus habitants només hi passen temporades o, per exemple, els nens, quan fan 11 anys, són enviats a Lerwick, la capital de les Shetland, per estudiar secundària. Antigament, la població havia arribat a més de 200 habitants però, durant el s.XX, la falta d'oportunitats per als habitants, i la duresa de les condicions de vida, van fer que la població declinés poc a poc.
I què fan aquesta gent vivint aquí? L'illa ha estat poblada des del Neolític i, durant aquests pics de població que us esmentava, en que s'arribava als 200 habitants o més, la malnutrició havia de ser important, ja que es considera que el sòl és molt poc fèrtil. A més, l'aïllament de la població creava una situació d'endogàmia que, unida a la malnutrició, i la falta de contacte amb l'exterior provocaven que els habitants de Foula fossin molt vulnerables a malalties. Per exemple, durant el s.XVIII va arribar a l'illa un brot de verola. Els habitants de l'illa no havien estat mai en contacte amb aquesta malaltia i, per tant, n'eren molt vulnerables; la totalitat de la població va emmalaltir, i molts d'ells van morir.
Ara, però, tot això ha canviat: tot i que hi ha un percentatge important de la població que són descendents dels antics habitants de l'illa, hi ha vingut gent de fora, especialment de les Shetland o del nord d'Escòcia. i també les condicions de vida han millorat molt, de manera que les èpoques de penúries ja formen part del passat.
Una peculiaritat de la població de l'illa queda patent a l'hora d'omplir alguna d'aquelles enquestes en que et pregunten la professió: els habitants de Foula acostumen a tenir 4 o 5 feines. En una comunitat tan petita, hi ha moltes tasques a fer, i entre tots cal fer que tot funcioni. Per exemple, tenim la Peny Gear que, als seus 38 anys té les següents professions: pagesa, criadora de ponis, netejadora de l'escola, supervisora del menjador escolar, bombera de l'aeroport i guia per a observar ocells. O l'Amy Ratter, que amb 32 anys s'encarrega de la seva granja, és la responsable de mantenir les bombes que donen subministre d'aigua a l'illa i a més, és bombera. Pluriocupació en grau superlatiu!
En aquest vídeo us podeu fer una idea de que significa que la trentena d'habitants de l'illa s'hagin d'ocupar de totes les feines de la comunitat:
Però el què ha canviat el futur de l'illa ha estat el turisme. D'entrada hi ha un atractiu que, tot i que us pugui sorprendre, porta molts visitants a l'illa: l'ornitologia. L'illa de Foula, a més de ser la llar d'una trentena de persones, també està habitada per uns 50.000 ocells, especialment xatracs àrtics, calàbries i frarets.
A part dels ocells, l'illa ofereix un ambient de recolliment i tranquil·litat i està molt ben preparada per acollir un nombre limitat de turistes. Els habitants fan de guies turístics i mostren amb orgull com com era la vida tradicional de l'illa. I pel què fa a la "infraestructura hotelera", s'han creat allotjaments tipus Bed&Breakfast, gestionats pels habitants de l'illa. Alguns, com és el cas del Burns Cottage, tenen un encant innegable!
L'illa de Foula té, a més una altra peculiaritat que, en aquest cas és lingüística: va ser el darrer lloc on s'hi va parlar un idioma anomenat Norn!
Us explico: entre els segles VIII i XV, és a dir durant uns 700 anys, Foula i la resta de les illes Shetland, així com les illes Orkney, situades més al sud, van pertànyer a la corona noruega. Quan els colons víkings van arribar a les Shetland, van portar amb ells el seu idioma, el Norse (l'orígen de totes les llengües escandinaves) i que, amb el temps va derivar en un idioma propi de les illes Shetland i Orkney que, fins hi tot, es va arribar a parlar al nord d'Escòcia. Aquest idioma, el Norn, era similar a l'actual Färoès o Islandès. Quan l'any 1468, les illes passen a sobirania de la corona escocesa, el Norn és l'únic idioma que es parla a l'illa. De mica en mica, però, el Norn va essent substituït per l'Scots (no confondre amb el Gaèlic escocès), que és l'idioma germà de l'anglès, i que es parla a les terres Baixes d'Escòcia. Durant els segles XVII i XVIII, el Norn va anar desapareixent de les illes Shetland, però va resistir a Foula i a la veïna Unst fins al s.XIX, en que va desaparèixer definitivament.
La influència nòrdica a les illes va ser molt important: només cal que us fixeu en la bandera de les Illes Shetland, formada per una creu nòrdica (anomenada també creu de Sant Olaf) amb els colors escocesos. Avui en dia, encara es canten algunes cançons tradicionals en Norn, i és molt comú que els habitants de les Shetland, tinguin noms d'origen Norn o, per exemple, que el lema que acompanya l'escut de les Shetland, estigui escrit en Norn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada