Sense cap mena de dubte, l'illa de Nova Guinea és la zona amb més diversitat i riquesa lingüística del món. Es calcula que a l'illa s'hi parlen unes 850 llengües diferents (un 12% de totes les llengües del món), i totes elles englobades en unes 60 famílies lingüístiques exclusives de l'illa! Us recordo que la nostra família lingüística és l'Indoeuropeu, que engloba idiomes tan diferents com el català, el rus, el persa o l'islandès!
Si ens imaginéssim que a Catalunya hi hagués la diversitat lingüística de Papua Nova Guinea, tenint en compte que tenen una població similar, ens trobaríem que, en un poble com Viladrau, parlarien una llengua aïllada sense cap mena de relació amb cap altra llengua. I a una comarca com Osona, cada poble parlaria una llengua tant diferent entre si com ho poden ser el portuguès i el búlgar!
Evidentment, l'illa és una paradís per als lingüistes. De mica en mica, els estudis que es realitzen, van configurant i ajudant a comprendre les relacions de parentiu entre les diverses llengües, grups i famílies, però tot i així, resulta molt complicat treballar amb idiomes parlats per gent que viu en les profunditats de selves de molt difícil accés.
I aquí és on apareix la nostra protagonista: la Sabine Kuegler.
La Sabine va neixer el dia de Nadal de 1972 a Katmandú, al Nepal. El professor Klaus-Peter Kuegler, el seu pare, era un lingüista alemany que, quan la Sabine tenia un parell d'anys, es va instal·lar a Nova Guinea per a estudiar-hi algunes llengües remotes. El professor Kuegler i la Doris, la seva dona, que era infermera, es van instal·lar a Danau Bira, una petita població del costat indonesi de Nova Guinea amb els seus 3 fills.
Al cap d'uns anys de residir en aquella petita ciutat de Nova Guinea, el professor Kuegler va sentir a parlar d'una tribu que parlava un idioma aïllat, i que habitaven un punt de la selva de la província de Papua només accessible després d'uns quants dies de remuntar el riu Khili amb barca. El primer contacte amb aquesta tribu, els Fayu, va resultar bastant tens; el professor Kuegler i els seus acompanyants indonesis es van veure envoltats per agressius guerrers Fayu que els apuntaven amb els seus arcs. Tan sols un acte desesperat per part d'en Klaus-Peter Kuegler els va permetre salvar la vida: va posar en marxa el transistor que duia i va començar a sonar la música. Els guerrers Fayu van quedar fascinats! De mica en mica la situació es va tranquil·litzar i amb paciència el professor es va poder fer entendre una mica.
Unes setmanes després, tota la família Kuegler s'instal·lava al poblat dels Fayu en una casa de fusta que en Klaus-Peter va acondicionar... mínimament. La Sabine tenia, aleshores, 7 anys, la seva germana gran, la Judith en tenia 9 i en Christian, el petit, només 5. Els començaments van ser molt durs; els costava fer-se entendre, la vida era dura i, sobretot, el xoc cultural era brutal: Els Fayu vivien encara al paleolític, pràcticament no coneixien l'agricultura ni la ramaderia, les seves eines eren de fusta i pedra i, per acabar-ho d'arreglar, vivien en un estat permanent de guerra entre ells! Les 4 tribus Fayu lluitaven entre elles per a obtenir una supremacia que no els portava a enlloc: feia anys, els Fayu havien arribat a ser més de 1.000 persones, però ara, aquestes lluites havien provocat que, entre les 4 tribus, no arribessin als 400 membres.
Al començament, als nens de la tribu els feien por aquells tres nens de pell blanca i uns estranys cabells de color groc. Quan els nen Kuegler jugaven, tots els nens del poblat es reunien en un arbre proper i se'ls miraven des de la distància. No s'atrevien a acostar-si. El riu, que és un element bàsic en la vida del poble Fayu, va servir també per trencar el gel entre nens Fayu i nens Kuegler. Els crits, xiscles i riures dels tres germans Kuegler saltant i banyant-se al riu, van fer que els nens Fayu no poguessin resistir-se a l'atracció del joc! A més, un dels invents dels Kuegler es va convertir en imant per a la quitxalla del poble: van aprofitar els pendents que portaven fins al riu per excavar-hi un tobogan de fang; es llençaven lliscant pel vessant per anar a caure a un gran bassal entre una cridòria desfermada! Des d'aquell moment, La Judith, la Sabine i en Christian es van convertir en un més entre els nens de la tribu.
Com ja he comentat, però, el problema més gran dels Fayu era el permanent estat de guerra en que vivien. La casa dels Kuegler era considerada territori neutral i cap de les 4 tribus gosava atacar a la família. Però durant una de les batalles, amb els crits i els cops, la filla gran dels Kuegler, la Judith, que era amagada dins de casa, va patir un atac d'ansietat. El seu pare no va poder més i va esclatar; va sortir de la cabana fet una fúria deixant astorats als guerrers. L'esbroncada que els va clavar als pobres Fayu va ser "històrica" (mai més ben dit) i, a continuació es va dedicar a abraçar a tots els guerrers, tan els del poblat on vivien els Kuegler, com els atacants. Els guerrers Fayu no sabien a què atenir-se. I encara que això pugui semblar el tòpic de "el bon home blanc salva els ignorants salvatgets", aquella esbroncada del professor Klaus-Peter Kuegler va marcar l'inici de la pau entre les tribus Fayu.
.jpg)
La Sabine va continuar creixent, completament integrada a la vida Fayu, corrent per la selva, caçant animals i sortint a corre-cuita del riu si s'acostava un cocodril. Va conèixer un primer amor, en Tuare, un dels joves de la tribu, i alhora el primer dol, quan en Tuare va morir de malària. Per a desesperació d'una jove Sabine, el tractament llençat des de l'avió que els portava correu i subministres, no va arribar a temps per salvar-li la vida.
Potser per la mort d'en Tuare, i també per les pressions de la seva àvia, que vivia a Alemanya, la Sabine va acceptar, als 17 anys, traslladar-se a Europa per estudiar. En arribar a Hamburg, la Sabine se sentia com un marcià acabat d'aterrar. Quan algú va dir a l'espantada Sabine que el tren que la portaria al seu internat suís, sortia de l'andana 17, es va adonar que no sabia què era una andana. De fet, no havia pujat mai a un tren. L'estança a l'internat suís va ser un malson que la va portar, fins i tot, a intentar-se suïcidar. Per sort, la visió de la sang que sortia dels talls que s'estava fent de manera maldestra la va fer reaccionar. Havia tocat fons però, a partir d'aquell moment, va començar a integrar-se en el món occidental sabent que, de totes maneres, ella sempre si sentiria fora de lloc.
Actualment, la Sabine Kuegler viu a Alemanya, té 4 fills i és propietària d'una empresa de comunicació. Va trigar 15 anys en tornar al poblat Fayu, on encara viuen els seus pares, ja que reconeix que, actualment, no se sent ni occidental ni Fayu. A diferència de la Sabine, els seus germans, la Judith i en Christian, si que s'han adaptat plenament a la vida occidental; ambdós viuen als Estats Units.
La Sabine Kuegler va plasmar totes aquestes experiències increïbles en un llibre titulat Das Dschungelkind (La nena de la selva), que es va convertir en best-seller a Alemanya, i de la que se'n va fer una adaptació cinematogràfica molt reeixida que duu el mateix títol que el llibre.
Al cap d'uns anys de residir en aquella petita ciutat de Nova Guinea, el professor Kuegler va sentir a parlar d'una tribu que parlava un idioma aïllat, i que habitaven un punt de la selva de la província de Papua només accessible després d'uns quants dies de remuntar el riu Khili amb barca. El primer contacte amb aquesta tribu, els Fayu, va resultar bastant tens; el professor Kuegler i els seus acompanyants indonesis es van veure envoltats per agressius guerrers Fayu que els apuntaven amb els seus arcs. Tan sols un acte desesperat per part d'en Klaus-Peter Kuegler els va permetre salvar la vida: va posar en marxa el transistor que duia i va començar a sonar la música. Els guerrers Fayu van quedar fascinats! De mica en mica la situació es va tranquil·litzar i amb paciència el professor es va poder fer entendre una mica.
Unes setmanes després, tota la família Kuegler s'instal·lava al poblat dels Fayu en una casa de fusta que en Klaus-Peter va acondicionar... mínimament. La Sabine tenia, aleshores, 7 anys, la seva germana gran, la Judith en tenia 9 i en Christian, el petit, només 5. Els començaments van ser molt durs; els costava fer-se entendre, la vida era dura i, sobretot, el xoc cultural era brutal: Els Fayu vivien encara al paleolític, pràcticament no coneixien l'agricultura ni la ramaderia, les seves eines eren de fusta i pedra i, per acabar-ho d'arreglar, vivien en un estat permanent de guerra entre ells! Les 4 tribus Fayu lluitaven entre elles per a obtenir una supremacia que no els portava a enlloc: feia anys, els Fayu havien arribat a ser més de 1.000 persones, però ara, aquestes lluites havien provocat que, entre les 4 tribus, no arribessin als 400 membres.
Al començament, als nens de la tribu els feien por aquells tres nens de pell blanca i uns estranys cabells de color groc. Quan els nen Kuegler jugaven, tots els nens del poblat es reunien en un arbre proper i se'ls miraven des de la distància. No s'atrevien a acostar-si. El riu, que és un element bàsic en la vida del poble Fayu, va servir també per trencar el gel entre nens Fayu i nens Kuegler. Els crits, xiscles i riures dels tres germans Kuegler saltant i banyant-se al riu, van fer que els nens Fayu no poguessin resistir-se a l'atracció del joc! A més, un dels invents dels Kuegler es va convertir en imant per a la quitxalla del poble: van aprofitar els pendents que portaven fins al riu per excavar-hi un tobogan de fang; es llençaven lliscant pel vessant per anar a caure a un gran bassal entre una cridòria desfermada! Des d'aquell moment, La Judith, la Sabine i en Christian es van convertir en un més entre els nens de la tribu.
Com ja he comentat, però, el problema més gran dels Fayu era el permanent estat de guerra en que vivien. La casa dels Kuegler era considerada territori neutral i cap de les 4 tribus gosava atacar a la família. Però durant una de les batalles, amb els crits i els cops, la filla gran dels Kuegler, la Judith, que era amagada dins de casa, va patir un atac d'ansietat. El seu pare no va poder més i va esclatar; va sortir de la cabana fet una fúria deixant astorats als guerrers. L'esbroncada que els va clavar als pobres Fayu va ser "històrica" (mai més ben dit) i, a continuació es va dedicar a abraçar a tots els guerrers, tan els del poblat on vivien els Kuegler, com els atacants. Els guerrers Fayu no sabien a què atenir-se. I encara que això pugui semblar el tòpic de "el bon home blanc salva els ignorants salvatgets", aquella esbroncada del professor Klaus-Peter Kuegler va marcar l'inici de la pau entre les tribus Fayu.
La Sabine va continuar creixent, completament integrada a la vida Fayu, corrent per la selva, caçant animals i sortint a corre-cuita del riu si s'acostava un cocodril. Va conèixer un primer amor, en Tuare, un dels joves de la tribu, i alhora el primer dol, quan en Tuare va morir de malària. Per a desesperació d'una jove Sabine, el tractament llençat des de l'avió que els portava correu i subministres, no va arribar a temps per salvar-li la vida.
Potser per la mort d'en Tuare, i també per les pressions de la seva àvia, que vivia a Alemanya, la Sabine va acceptar, als 17 anys, traslladar-se a Europa per estudiar. En arribar a Hamburg, la Sabine se sentia com un marcià acabat d'aterrar. Quan algú va dir a l'espantada Sabine que el tren que la portaria al seu internat suís, sortia de l'andana 17, es va adonar que no sabia què era una andana. De fet, no havia pujat mai a un tren. L'estança a l'internat suís va ser un malson que la va portar, fins i tot, a intentar-se suïcidar. Per sort, la visió de la sang que sortia dels talls que s'estava fent de manera maldestra la va fer reaccionar. Havia tocat fons però, a partir d'aquell moment, va començar a integrar-se en el món occidental sabent que, de totes maneres, ella sempre si sentiria fora de lloc.
Actualment, la Sabine Kuegler viu a Alemanya, té 4 fills i és propietària d'una empresa de comunicació. Va trigar 15 anys en tornar al poblat Fayu, on encara viuen els seus pares, ja que reconeix que, actualment, no se sent ni occidental ni Fayu. A diferència de la Sabine, els seus germans, la Judith i en Christian, si que s'han adaptat plenament a la vida occidental; ambdós viuen als Estats Units.
La Sabine Kuegler va plasmar totes aquestes experiències increïbles en un llibre titulat Das Dschungelkind (La nena de la selva), que es va convertir en best-seller a Alemanya, i de la que se'n va fer una adaptació cinematogràfica molt reeixida que duu el mateix títol que el llibre.
Us deixo el trailer de la pel·lícula. No hi entenc de cinema, i per tant, no se si cinematogràficament és una bona pel·lícula o no, però us puc assegurar que, com a història, és fantàstica! Si algú vol veure la pel·lícula i no la troba, feu-m'ho saber i us donaré un cop de mà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada