dimarts, 21 de juliol de 2015

L'altra final

Bhutan i l'illa de Montserrat; què poden tenir en comú aquests dos llocs?

El Bhutan és un petit país independent (dels pocs de l'Àsia que no ha estat mai una colònia) al mig de l'Himalaia, entre l'Índia i el Tibet. És un país molt curiós; només té 700.000 habitants que habiten les diverses valls que hi ha en el costat sud de l'Himalaia Oriental.



A diferència del Tibet, o del Mustang (veure post), com que està al costat sud de la serralada, els Monsons no tenen cap impediment per deixar anar litres i litres de pluja cada any sobre el Bhutan. Això fa que el paisatge bhutanès recordi al dels Alps i s'utilitzi aquella fórmula tan poc original: doncs si, es diu que "Bhutan és la Suïssa de l'Himalaia". Espero que no em tingueu en compte el tòpic.




Per a mi, la principal curiositat del Bhutan és l'estrany sistema de govern i el què aquest ha implicat en la seva història recent:

Fins a principis del s.XX, els bhutanesos eren un país "fatxenda" en el que, a part de permanents guerres civils, de tant en quant, es permetien la xuleria d'atacar l'exèrcit colonial britànic a l'Índia. Cada cop que ho feien en sortien escaldats, derrotats i obligats a pagar un tribut als britànics fins que... deixaven de pagar, tornaven a agafar les espases, i tornaven a sortir derrotats.



A principis del s.XX, un "Ponlop", un dels senyors feudals del país, va aconseguir derrotar els seus rivals, es va fer amic dels britànics i es va proclamar rei del país. Així, Ugyen Wangchuk va ser proclamat Druk Gyalpo, que en Bhutanès significa "Rei Dragó". Ja veureu que el drac ("Druk") és un motiu omnipresent al país, ja que es diu que a les muntanyes més altes del país hi vivia el Drac del tro, i per això anomenen al seu país "druk Yul", la "Terra del Drac del tro".
 

La família Wangchuk va continuar regnant fins que als anys 70, el rei Jigme Singye Wangchuk va començar una modernització del país basada en el FIB (felicitat interior bruta) enlloc del PIB (Producte interior brut). El concepte de FIB es basa en potenciar la felicitat de la població més que la producció de riquesa. Un concepte molt en la línia del hippisme dels 70. Alhora, es van promulgar lleis per limitar la influència de la cultura occidental en les tradicions i la forma de vida bhutanesa.


Realment, la influència de les directrius que va marcar el rei Jigme Singye Wangchuk han marcat el caràcter del país: la qualitat de vida és força correcta per tractar-se d'un país del 3er món, i no s'adiu en absolut amb la lamentable posició que ocupa el país en els rànquings de PIB. També és curiós com s'ha vetllat per al manteniment dels costums i cultura bhutanesos. Per exemple, els funcionaris estan obligats a vestir sempre amb la vestimenta tradicional bhutanesa!

El tema dels mitjons fins al genoll en els homes està importat de la vestimenta colonial anglesa


L'actual rei Jigme Khesar Namgyel Wangchuk i el seu pare el rei Jigme Singye Wangchuk

Ara deixem l'Himalaia i ens situem a l'Illa de Montserrat: aquesta illa està situada al costat més oriental del Carib. És una colònia anglesa de la mida de Formentera i amb només 5.000 habitants. Es tracta d'una illa paradisíaca, verda i frondosa però amb un gran inconvenient:




El 1995, després de segles d'inactivitat, el volcà Soufrière Hills va entrar en erupció. L'activitat del volcà, tot i que ha disminuït en els darrers anys, no s'ha aturat i ha provocat que la meitat sud de l'illa hagi quedat abandonada. La capital, l'aeroport, el port i molts altres punts neuràlgics de l'illa s'han hagut de traslladar a la part nord. Evidentment, l'economia de Montserrat, molt vinculada al turisme, s'ha vist molt perjudicada. Alhora, molts habitants de l'illa (es deuen dir "Montserratins"?) han emigrat a la metròpoli, és a dir, a Gran Bretanya.



L'activitat econòmica més coneguda de l'illa de Montserrat segur que, als de la meva "quinta", us sonarà. Durant els anys 80, un dels productors musicals més coneguts d'Anglaterra, en George Martin (conegut com el "cinquè Beatle"), va muntar uns estudis de gravació, els AIR Studios, a l'illa de Montserrat. Grups de l'època com els Dire Straits, The Police, Rolling Stones o Pink Floyd van gravar els seus discos a l'illa de Montserrat. Si encara guardeu els àlbums de viníl, mireu els discos d'artistes britànics dels 80. Segur que en molts d'ells trobareu la frase: "Recorded at AIR Studios, Montserrat".

Els Dire Straits a Montserrat l'any 1985, mentre gravaven l'àlbum Brothers in Arms

Així doncs, que va unir a un petit regne budista de l'Himalaia i una illa del Carib?

Doncs va ser el futbol. Més concretament un partit excepcional. Una final a tot o res. El Bhutan i l'illa de Montserrat es van enfrontar en un partit històric per dirimir quina seria...

La pitjor selecció del món!

L'any 2002 se celebrava el Mundial de futbol de Corea i Japó. En aquella edició del Mundial, la selecció holandesa no va aconseguir classificar-s'hi i, frustrat, en Matthijs de Jongh, un productor de documentals holandès, va decidir organitzar un partit entre les dues seleccions classificades en les darreres posicions del rànquing FIFA. En aquells moments, el Bhutan ocupava la posició nº202 i l'última era Montserrat, en el lloc nº203. En De Jongh es va posar en contacte amb les dues federacions nacionals i, conjuntament amb una productora de cinema japonesa, van organitzar el partit.



Ambdós països van acollir el match amb fervor desenfrenat. Degut als problemes amb el volcà Soufrière, es va decidir que el partit se celebraria a l'Estadi Changlimithang de Thimpu, la capital Bhutanesa. Ambdós combinats nacionals van estar preparant el partit durant mesos. Fins aleshores, cap dels dos equips no havia guanyat mai en partit oficial. De fet, Montserrat no havia guanyat mai ni tan sols en partit no-oficial. En el cas del Bhutan, havien estat capaços de guanyar, en partit amistós, a la potentíssima (no reconeguda oficialment) selecció del Tibet. Vaja, que tots dos equips tenien un currículum esperpèntic.

La selecció bhutanesa

La selecció de Montserrat

No es pot dir que jo sigui un gran aficionat al futbol, però he de reconèixer que el futbol, ben gestionat, pot tenir una capacitat de cohesionar, il·lusionar i generar vincles molt gran. I així va ser en aquest partit, anomenat "L'altra final" i que es va celebrar unes hores abans que, al Mundial del 2002, Alemanya i el Brasil s'enfrontessin per guanyar la Copa del Món.



El partit va acabar amb victòria clara per als bhutanesos per 4-0. És cert que, a causa d'una intoxicació alimentària, l'equip de Montserrat va tenir 7 baixes. Tot i així, el Bhutan va dominar el partit de principi a fi, i aquest enfrontament va servir per què el davanter bhutanès Wangay Dorji s'erigís com el millor jugador del Bhutan. Aquella nit va anotar 3 gols que, units als 2 gols que marcaria l'any següent contra la Selecció de Guam, l'han convertit en el màxim anotador de la història de la selecció bhutanesa amb un total de 5 gols! I és que això és una proesa si tenim en compte que l'històric de gols de la selecció del Bhutan és de 31 gols a favor i 220 gols en contra (5 victòries, 4 empats i 51 derrotes en tota la seva història).




El partit va acabar amb l'entrega d'una original copa que es dividia en dues parts iguals, una per cada equip. Tot i la derrota, els Montserratins van lluitar fins al final i, en acabar el partit es mostraven molt contents pel joc que havien fet, i per l'experiència i l'acolliment que havien tingut per part dels bhutanesos.


En Wangay Dorji (10) el golejador bhutanès i en Charles Thompson (2), el capità de Montserrat

Des que es va disputar aquell partit, ambdues seleccions han millorat molt. Aquest any, la selecció de Montserrat ocupa la posició 178 (de 209 membres) al rànquing Fifa. En el cas del Bhutan, ocupen el lloc 166 del rànquing.

Si voleu veure el documental "The Other Final", el trobareu fàcilment a Youtube. Està en anglès i l'han dividit en 9 capítols per a més comoditat.

La passió pel futbol va acabar unint i agermanant dos països situats a més de 14.000km l'un de l'altre. Aparentment no tenien res en comú, però una pilota pot fer miracles!




1 comentari:

  1. Doncs no era a l'Aconagua, no .... Però també és força interessant!

    ResponSuprimeix