dissabte, 17 de gener de 2015

Vodafone, Don Isidro i Don Manuel

De vegades, les accions de responsabilitat social de les grans multinacionals, tot i que no resolen grans problemes, si que poden suposar un canvi important per a una comunitat o un poble. Normalment les empreses enfoquen la responsabilitat social cap a un àmbit relacionat amb la seva activitat per, d'aquesta manera, poder-ne treure un (al meu entendre) lícit rendiment com a campanya de màrqueting i publicitat.

Vet aquí el què va fer Vodafone:

video

Oi que és maca i emotiva la història? Doncs és Mentida!

Bé, mentida del tot, no. Simplement, que la gent de màrqueting de Vodafone ha canviat la història i s'ha inventat el què els ha interessat per fer-s'ho venir bé i fer la història més emotiva.

Però anem per parts: On som i de què parlem?

L'Ayapaneco, conegut també com Zoque de Ayapa, pertany a la família de llengües Mixezoque, que  es parlen a la zona d'Oaxaca i Chiapas, a Mèxic. Sembla ser que que també formava part d'aquesta família la llengua que parlava la gent de la civilització Olmeca fa més de 2.500 anys.





Actualment, de parlants d'alguna de les llengües Mixezoque, en queden menys de 400.000. Moltes de les llengües ja han desaparegut i l'Ayapaneco sembla que està a punt de fer aquest pas. L'any 1971 en quedaven 40 parlants i, segons la gent de Vodafone, ara només queden 2 parlants que, a més, no el practiquen perquè fa 20 anys que no es dirigeixen la paraula! Aquests dos parlants són Don Isidro i Don Manuel, els protagonistes de la pel·lícula.




La realitat, però, és que de parlants d'Ayapaneco, o, com ell mateixos l'anomenen, Nuumte Oope (llengua veritable) en queden més. D'entrada el germà petit de l'Isidro, en Cirilo, també parla Ayapaneco, així com el cosí i el fill d'en Manuel, i que també es diu Manuel l'un, i José Manuelito l'altre. Ja en tenim 5. però és que a més, hi ha altres familiars i parelles dels parlants que també parlen Ayapaneco, tot i que no amb fluïdesa. Pel què sembla, l'agència de publicitat va arribar a un acord amb en Cirilo i el cosí Manuel per fer-los "desaparèixer", i els altres parlants havien d'estar "amagats" per donar protagonisme només a Don Manuel i Don Isidro.

Amb això ja es podia muntar la pel·lícula de la reconciliació i la nova l'escola. El problema és que l'escola ja existia, els nens ja hi anaven i l'Isidro i en Manuel no s'havien deixat mai de parlar.



En Daniel Suslak és un lingüísta de la Universitat d'Indiana que porta molts anys treballant amb les llengües minoritàries de Mèxic conjuntament amb l'INALI, l'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas de Mèxic. Ja el 2004, l'INLA havia engegat una escola per ensenyar Ayapaneco als nens del poble d'Ayapa. Els professors eren Don Manuel i el seu fill José Manuelito als que, al cap d'uns anys, s'hi van afegir Don Isidro i el seu germà. Amb l'arribada d'en Daniel Suslak i, especialment de la Rebeca Martínez el 2012, es van començar a crear continguts i libres de text d'Ayapaneco per a nens i adults. Les classes es feien en un cobert que hi havia al darrere de la casa de Don Manuel.

Així doncs, va ser l'INALI (que ara estan que trinen amb Vodafone) qui va arreglar el cobert que serveix d'escola. També van ser ells qui van pagar i fer tot el material didàctic i els mobles de les aules. El 2013 van organitzar el primer festival de llengua Ayapaneco. Van venir representants governamentals, parlants d'altres llengües Mixezoque, i els nens de l'escola d'Ayapaneco van recitar textos, van fer jocs i danses.


Els nens d'Ayapa ja feia anys que aprenien Ayapaneco i no van descobrir res nou gràcies a Vodafone, tal i com simula la pel·lícula. I aleshores, què ha fet Vodafone?

Quan van aterrar a Ayapa el 2014, l'agència de publicitat encarregada del projecte es va posar a treballar per "maquillar" la història a la seva conveniència. El primer pas va ser convèncer Don Manuel i Don Isidro que simulessin la seva enemistat i filmar així una suposada reconciliació gràcies a "l'ajut inestimable" de Vodafone.

A continuació calia un atrezzo: van llogar un grup de paletes per sortir a la pel·lícula fent veure que construïen una escola. De fet, l'únic que van fer va ser repintar-la. La batejarien com a "Escuela Don Manuel y Don Isidro" però quan el rodatge es va acabar, la comunitat ho va esborrar, ja que era un insult a tota l'altra gent que hi col·laborava.


 I finalment calia un toc de "intel·lectualitat". I la víctima propiciatòria va ser el Professor d'Antropologia de la Universitat de Stanford James A. Fox que, tot i ser un expert en llengües Meso-Americanes i haver col·laborat amb l'INALI, es va avenir a fer el paperot de bon home blanc que aterra en un poblet indígena i amb la seva bondat ajuda als pobres indiets a evitar la seva pròpia destrucció. Molts lingüistes encara es pregunten com el Professor Fox es va prestar a aquest joc.

El més trist és que, en teoria, si pagues un euro, qualsevol persona, per internet, pot adoptar una paraula o una frase en Ayapaneco, i convertir-se així en l'encarregat de preservar aquella paraula o frase. L'equip de màrqueting va demanar que diguessin en Ayapaneco frases lacrimògenes de l'estil "una espurna brilla als teus ulls" o "tens uns cabells molt bonics". El problema és que, en Ayapaneco, aquestes frases no tenen cap sentit i així, el que el pobre Don Manuel va acabar dient, enlloc de "tens uns cabells molt bonics", el què més s'hi assemblava en Ayapaneco: "Tens les plomes maques"!


Que ningú em mal interpreti! Hi ha moltes accions socials que poden combinar una ajuda real amb una bona campanya de màrqueting. Però cal fer-les bé. De fet, en l'àmbit lingüístic, Volkswagen, a través de la seva fundació, ha estat treballant durant més de 10 anys en la documentació de llengües en perill d'extinció, hi ho ha convertit en una base de dades lingüístiques que ha donat a l'Institut Max Planck. Una ajuda real, menys pel·liculera, però útil, al cap i a la fi.

En aquesta pàgina el Professor Suslak hi explica la veritable història de l'Ayapaneco i els amics de Vodafone!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada