En general, l'Àrtic rus no passa pel seu millor moment. A principis del s.XX, amb l'arribada al poder del comunisme a Rússia, es va forçar a totes les poblacions de l'Àrtic, Nenets, Txuktxis, Yakuts, Yupiks,... a convertir-se en sedentàries, col·lectivitzar-se i demés paranoies soviètiques. En resum, van ser obligats a deixar el seu estil de vida tradicional per passar a formar part de les masses proletàries. Evidentment, això no se sostenia per enlloc perquè, si els Nenets eren pastors de rens nòmades en un entorn amb hiverns a -45º, era pura i simplement per adaptació al medi. Les noves ciutats soviètiques a l'Àrtic es podien mantenir o bé perquè hi havia una explotació minera, una base militar o perquè el lloc tenia "importància geoestratègica" durant la guerra freda.
Però quan la Unió Soviètica va col·lapsar, les explotacions mineres van deixar de ser rendibles, les bases militars no es podien mantenir, i pel que fa a la "importància geoestratègica" es pot dir que, ni era "important" ni tan sols hi havia "estratègia". Així doncs, totes aquestes poblacions es van buidar de gent, i els que es quedaven ho feien envoltats de misèria i crisi. Les comunitats nadiues havien, en molts casos, oblidat les formes de vida tradicionals, i no podien recuperar un estil de vida que els hagués permès subsistir en un entorn tan extrem.
Hi ha, però, una zona de l'Àrtic rus que ha pogut invertir aquesta tendència de manera ben rocambolesca; i justament és la més llunyana i remota, i també una de les més fredes: El Districte Autònom de Txukotka.
Txukotka és el districte més oriental de la Regió Siberiana anomenada Regió de l'Extrem Orient. De fet és la punta de Rússia que es troba mirant a Alaska, només separada per l'Estret de Bering i, per tant, a uns 30km de territori Nord-Americà. Per què us feu una idea, Txukotka està a molta menys distància de San Francisco o Los Angeles que de Moscou.
La gent d'ètnia Txuktxi són els habitants originals de la regió. Tot i que a primera vista podrien semblar parents dels Inuits (els mal anomenats Esquimals), no hi tenen res a veure ni genèticament ni culturalment. L'idioma Txuktxi és un dels anomenats idiomes Paleo-Siberians ja que se sap que són a Sibèria des de temps immemorials, però no se'n coneixen ni l'origen ni el parentesc. Ara, però, els Txuktxis no són majoria a la seva terra, ja que l'emigració de russos (entre d'altres ètnies) durant l'època soviètica va convertir els Txuktxis en una minoria.
En l'actualitat, entre Txuktxis, Russos i tota la resta, tot just arriben als 51.000 habitants per poblar una regió que és tan gran com França i la Gran Bretanya juntes! D'aquests, quasi 15.000 viuen a la capital, Anadyr, i la resta es reparteixen per uns quant pobles aïllats. El problema de viure en un entorn on durant 6 mesos l'any pots tenir temperatures per sota dels -30º és que les infraestructures són molt difícils de construir. És per això que a Txukotka, pràcticament no hi ha carreteres, i tots els moviments es realitzen en avió. Fins i tot per anar des de l'aeroport d'Anadyr fins al centre de la ciutat no hi ha carretera com a tal: durant l'estiu travesses el riu amb un ferri, i durant l'hivern pots conduir per la carretera que es crea sobre el glaç del riu.
Amb això us he situat pel què fa a Txukotka, però ara anem amb el què us volia explicar. Amb la fi del mandat del primer president (més o menys) democràtic de Rússia, en Borís Ieltsin, alguns dels oligarques russos que havien fet fortuna amb les privatitzacions d'empreses estatals, van agafar por de ser portats davant els tribunals per delictes econòmics. Un d'ells era un conegut dels aficionats al futbol: en Roman Abràmovitx, el propietari del Chelsea FC. L'amic Roman és la 5ª fortuna de Rússia, i ocupa la 50ª posició entre les persones més riques del món. Va fer la seva fortuna mitjançant una empresa petrolífera, les privatitzacions, i les martingales pròpies dels països corruptes. El nou president, en Vladimir Putin, va aconsellar a en Roman Abràmovitx que, per estalviar-se problemes, li calia tenir un càrrec electe, i així aconseguir la immunitat parlamentària que el permetria dormir tranquil.
L'any 2.000, un grup d'executius de grans empreses d'Alaska es van reunir amb en Roman Abràmovitx i li van parlar de les "grans possibilitats" de desenvolupament que tenia la regió de Txukotka. Era un tracte bo per a tots: l'Abràmovitx aconseguia la immunitat i alhora podia fer negocis amb les empreses d'Alaska, molt interessades, pel seu costat, en posar un peu en una regió que tenien a tocar, però a la qual sempre se'ls havia impedit l'entrada. Només hi havia una obstacle, però: Txukotka ja tenia un governador, i no tenia cap intenció de deixar el càrrec. Aleksandr Nazarov era el governador de Txukotka des del 1.988 i actuava a la regió com un dictador, mantenint la societat ancorada, encara, en el més dur estalinisme mentre que (se sospita) ell i els seus sequaços desviaven fons públics per a comprar-se propietats als EUA.
Curiosament, l'autoritat fiscal russa va obrir una investigació contra Nazarov just abans de les eleccions (que n'és de curiós l'atzar, oi?). El "Petit Stalin" es va veure obligat a retirar-se i en Roman Abràmovitx va guanyar les eleccions amb més del 90% dels vots. Bé, i ara què? Cal que el Governador visqui en el territori governat? Quan es disposa d'una mansió al barri londinenc de Chelsea i un dels iots més luxosos del món, la resposta estava cantada: No!
Un representant de l'Ajuntament de Providenie, un poble costaner de Txukotka, recorda la primera vegada que l'Abràmovitx va visitar el poble: Acabaven de patir una època de gran escassetat, fins i tot alimentària, deguda a una onada de fred tan dura, que havia fet impossible qualsevol aprovisionament de subministres o queviures. El poble estava en una situació deplorable, i en Roman Abràmovitx hi va fer una visita en helicòpter. Es va entrevistar amb els responsables municipals i a continuació es va tornar a enfilar a l'helicòpter. Abans d'enlairar-se va donar la següents instruccions: Calia construir immediatament a Providenie una nova escola, una central elèctrica, una clínica, i cases noves per als habitants. I així es va fer! L'altra cosa que va demanar abans d'enlairar-se amb l'helicòpter va ser una ampolla de vodka, però no pas per veure'n sinó... per desinfectar-se les mans!
Però sigui com sigui, la inversió que va fer durant aquells 4 anys a Txukotka va ser impressionant. Hi va invertir diners públics, i diners de la seva fortuna personal! Fins a 925M€ de la seva butxaca invertits en infraestructures, escoles i hospitals al districte de Txukotka. Fins que va arribar l'any 2005; final de mandat. L'Abràmovitx ja estava cansat de jugar a "Melcior, Gaspar i Baltasar visiten Sibèria" i va decidir no tornar-se a presentar al càrrec de Governador. Però vet aquí que va rebre una trucada del President Putin. No se sap quins arguments va utilitzar, però el va convèncer per què es presentés a la reelecció. Si us he de ser franc, a mi, si em truca en Putin, amb aquella pinta d'assassí fred i despietat (recordeu que era Major del KGB), em convenç del què ell vulgui!
Total, que la gent de Txukotka va tenir Abràmovitx durant 4 anys més. Bé, seria més exacte dir: van votar Abràmovitx per 4 anys més i, i tant si el van votar!! Va guanyar amb un 97% dels vots. I és que en Roman Abràmovitx és pràcticament una deïtat a Txukotka! Finalment el 2009 va plegar com a Governador tot i que va assegurar que mantindria totes les inversions particulars que havia fet. I quin ha estat el resultat? Doncs que en 8 anys el PIB de la regió s'ha doblat, els ingressos dels habitants s'han triplicat, i el sou mitjà dels treballadors s'ha multiplicat per 5. S'han fet escoles i hospitals nous, s'han construït centenars d'habitatges nous i se'n han rehabilitat un nombre similar. S'ha reconstruït completament l'aeroport d'Anadyr, que ara seria equiparable a l'aeroport de qualsevol petita ciutat europea. En resum, Txukotka ha canviat completament.
I apart de la immunitat parlamentària per a l'Abràmovitx, quin ha estat el preu que ha hagut de pagar la gent de Txukotka per a tenir això? Doncs d'entrada que l'activitat minera i petrolífera hagi quedat controlada per les empreses de l'Abràmovitx o les que ell ha designat (us en recordeu d'uns "desinteressats" executius d'empreses d'Alaska... justa!) però, sincerament, veient la dictadura a la que havien estat sotmesos la gent de Txukotka (i especialment la gent d'ètnia Txuktxi), i la misèria de la resta de l'Àrtic Rús, ja em perdonareu però.... On s'ha de signar?
A l'actualitat, a l'era Post-Abràmovitx, Txukotka vol continuar prosperant. A la ja consolidada activitat minera i petrolífera, ara intenta també orientar-se cap al turisme ecològic. Ho tenen difícil, perquè la infraestructura hotelera és mínima: 3 hotels a Anadyr i para de comptar. Però el paisatge i els paratges naturals de què disposa Txukotka bé valen aquest esforç! Tundra i bosc siberià, natura en estat salvatge, un dels aires més purs del món i una fauna impressionant. Esperem que se'n surtin, però la part més difícil del camí ja l'han fet, amb l'ajuda (totalment interessada!) de l'amo del Chealsea FC.
Per cert, així com els Inuits o els Nenets ens han llegat préstecs lingüístics com les paraules Parka o Anorak, els Txuktxis també han contribuït amb.... un gos! Seleccionant els cadells més forts i resistents, els Txuktxis van crear la raça de gossos anomenada Husky Siberià!
En l'actualitat, entre Txuktxis, Russos i tota la resta, tot just arriben als 51.000 habitants per poblar una regió que és tan gran com França i la Gran Bretanya juntes! D'aquests, quasi 15.000 viuen a la capital, Anadyr, i la resta es reparteixen per uns quant pobles aïllats. El problema de viure en un entorn on durant 6 mesos l'any pots tenir temperatures per sota dels -30º és que les infraestructures són molt difícils de construir. És per això que a Txukotka, pràcticament no hi ha carreteres, i tots els moviments es realitzen en avió. Fins i tot per anar des de l'aeroport d'Anadyr fins al centre de la ciutat no hi ha carretera com a tal: durant l'estiu travesses el riu amb un ferri, i durant l'hivern pots conduir per la carretera que es crea sobre el glaç del riu.
L'any 2.000, un grup d'executius de grans empreses d'Alaska es van reunir amb en Roman Abràmovitx i li van parlar de les "grans possibilitats" de desenvolupament que tenia la regió de Txukotka. Era un tracte bo per a tots: l'Abràmovitx aconseguia la immunitat i alhora podia fer negocis amb les empreses d'Alaska, molt interessades, pel seu costat, en posar un peu en una regió que tenien a tocar, però a la qual sempre se'ls havia impedit l'entrada. Només hi havia una obstacle, però: Txukotka ja tenia un governador, i no tenia cap intenció de deixar el càrrec. Aleksandr Nazarov era el governador de Txukotka des del 1.988 i actuava a la regió com un dictador, mantenint la societat ancorada, encara, en el més dur estalinisme mentre que (se sospita) ell i els seus sequaços desviaven fons públics per a comprar-se propietats als EUA.
Curiosament, l'autoritat fiscal russa va obrir una investigació contra Nazarov just abans de les eleccions (que n'és de curiós l'atzar, oi?). El "Petit Stalin" es va veure obligat a retirar-se i en Roman Abràmovitx va guanyar les eleccions amb més del 90% dels vots. Bé, i ara què? Cal que el Governador visqui en el territori governat? Quan es disposa d'una mansió al barri londinenc de Chelsea i un dels iots més luxosos del món, la resposta estava cantada: No!
Un representant de l'Ajuntament de Providenie, un poble costaner de Txukotka, recorda la primera vegada que l'Abràmovitx va visitar el poble: Acabaven de patir una època de gran escassetat, fins i tot alimentària, deguda a una onada de fred tan dura, que havia fet impossible qualsevol aprovisionament de subministres o queviures. El poble estava en una situació deplorable, i en Roman Abràmovitx hi va fer una visita en helicòpter. Es va entrevistar amb els responsables municipals i a continuació es va tornar a enfilar a l'helicòpter. Abans d'enlairar-se va donar la següents instruccions: Calia construir immediatament a Providenie una nova escola, una central elèctrica, una clínica, i cases noves per als habitants. I així es va fer! L'altra cosa que va demanar abans d'enlairar-se amb l'helicòpter va ser una ampolla de vodka, però no pas per veure'n sinó... per desinfectar-se les mans!
Però sigui com sigui, la inversió que va fer durant aquells 4 anys a Txukotka va ser impressionant. Hi va invertir diners públics, i diners de la seva fortuna personal! Fins a 925M€ de la seva butxaca invertits en infraestructures, escoles i hospitals al districte de Txukotka. Fins que va arribar l'any 2005; final de mandat. L'Abràmovitx ja estava cansat de jugar a "Melcior, Gaspar i Baltasar visiten Sibèria" i va decidir no tornar-se a presentar al càrrec de Governador. Però vet aquí que va rebre una trucada del President Putin. No se sap quins arguments va utilitzar, però el va convèncer per què es presentés a la reelecció. Si us he de ser franc, a mi, si em truca en Putin, amb aquella pinta d'assassí fred i despietat (recordeu que era Major del KGB), em convenç del què ell vulgui!
Total, que la gent de Txukotka va tenir Abràmovitx durant 4 anys més. Bé, seria més exacte dir: van votar Abràmovitx per 4 anys més i, i tant si el van votar!! Va guanyar amb un 97% dels vots. I és que en Roman Abràmovitx és pràcticament una deïtat a Txukotka! Finalment el 2009 va plegar com a Governador tot i que va assegurar que mantindria totes les inversions particulars que havia fet. I quin ha estat el resultat? Doncs que en 8 anys el PIB de la regió s'ha doblat, els ingressos dels habitants s'han triplicat, i el sou mitjà dels treballadors s'ha multiplicat per 5. S'han fet escoles i hospitals nous, s'han construït centenars d'habitatges nous i se'n han rehabilitat un nombre similar. S'ha reconstruït completament l'aeroport d'Anadyr, que ara seria equiparable a l'aeroport de qualsevol petita ciutat europea. En resum, Txukotka ha canviat completament.
I apart de la immunitat parlamentària per a l'Abràmovitx, quin ha estat el preu que ha hagut de pagar la gent de Txukotka per a tenir això? Doncs d'entrada que l'activitat minera i petrolífera hagi quedat controlada per les empreses de l'Abràmovitx o les que ell ha designat (us en recordeu d'uns "desinteressats" executius d'empreses d'Alaska... justa!) però, sincerament, veient la dictadura a la que havien estat sotmesos la gent de Txukotka (i especialment la gent d'ètnia Txuktxi), i la misèria de la resta de l'Àrtic Rús, ja em perdonareu però.... On s'ha de signar?
A l'actualitat, a l'era Post-Abràmovitx, Txukotka vol continuar prosperant. A la ja consolidada activitat minera i petrolífera, ara intenta també orientar-se cap al turisme ecològic. Ho tenen difícil, perquè la infraestructura hotelera és mínima: 3 hotels a Anadyr i para de comptar. Però el paisatge i els paratges naturals de què disposa Txukotka bé valen aquest esforç! Tundra i bosc siberià, natura en estat salvatge, un dels aires més purs del món i una fauna impressionant. Esperem que se'n surtin, però la part més difícil del camí ja l'han fet, amb l'ajuda (totalment interessada!) de l'amo del Chealsea FC.
Per cert, així com els Inuits o els Nenets ens han llegat préstecs lingüístics com les paraules Parka o Anorak, els Txuktxis també han contribuït amb.... un gos! Seleccionant els cadells més forts i resistents, els Txuktxis van crear la raça de gossos anomenada Husky Siberià!
Keep on rocking my friend!
ResponElimina