Ogasawara: les Galápagos d'Orient

Com que des de que vaig començar el bloc, les propostes que us he fet han estat lleugerament "mogudetes", amb aproximacions impossibles a aeroports minúsculs, o caminades per camins impracticables, avui us podreu relaxar. La proposta d'avui és un viatge a unes illes que, tot i que per als occidentals són força remotes, per accedir-hi el viatge és llarg però tranquil, confortable i, això si, peculiar.

I és que el post d'avui ens porta a les Illes Ogasawara.

Aquest grup de 30 illes subtropicals estan situades a uns 1.000km al sud de Tòquio. A Occident el seu nom és Illes Bonin, i de totes les illes, només dues estan habitades, Haha-jima i Chichi-jima, que és on hi ha la principal població.

I què tenen de remot aquestes illes? D'entrada, el viatge és, a ulls d'occidental, força curiós: L'única manera d'accedir a les illes Ogasawara és mitjançant un hidroavió militar, o bé amb vaixell. Per a poder optar a la primera opció cal que, o bé siguis el Governador de Tòquio (Ogasawara pertany a la prefactura de la capital), o bé estar ja a les illes i que t'agafi un infart de cor (s'accepten també altres emergències mèdiques). La segona opció, el vaixell, és doncs la més plausible.

Des del port de Tòquio surt, cada setmana el Ogasawara Maru, un ferri de la companyia Ogasawara Kaiun que en 26 hores us durà a Chichi-jima. Si compreu el bitllet de primera classe podreu disposar de cabina per a 4 persones, però si compreu bitllet de segona classe, enlloc de disposar de cabina, se us assignarà un número. Quan arriba la nit, caldrà que us dirigiu a una de les dues sales del vaixell especialment habilitades, i cal que, amb el número que us han donat, busqueu la vostra màrfega. Si, si, tindreu el privilegi de dormir amb una màrfega al terra al més pur estil japonès al costat de 124 persones més. Imagineu-vos una sala plena amb un centenar de japonesos polits i educats preparats per anar a dormir; els vostres veïns del voltant de la vostra màrfega us saludaran educadament amb el cap abans d'estirar-se amb el cap a 10 centímetres dels vostres peus (o els seus peus del vostre cap). La resta de viatge discorre sense sentir ni llegir ni una paraula que no sigui el japonès, i és que al vaixell és molt difícil trobar-hi cap cartell o cap membre del personal que parli anglès, o així ho explica en Lee Abbamonte en el seu relat de la travessia.

La història de les illes Ogasawara és molt peculiar; tot i que havien estat habitades en la prehistòria, van quedar deshabitades durant molts segles. Els primers europeus en descobrir-les van ser els navegants espanyols durant el segle XVI, però amb les limitacions de la cartografia del moment (no es podia establir la longitud amb gens de precisió; una idea per a un altre post), les illes "apareixien i desapareixien" en estar mal situades en els mapes.

Tot i que reclamades pels japonesos, les illes continuaven deshabitades, i d'aquí en surt l'actual nom occidental de les illes, ja que Bonin ve de la paraula mujin que en japonès vol dir "deshabitat". Fins que arriba l'any 1830, en que un americà resident a les illes Hawaii, Nathaniel Savory, desembarca a Chichi-jima amb 30 persones més, entre americans, anglesos, danesos i hawaians, amb la idea de colonitzar les illes. I realment la colònia va anar progressant tot i algun episodi truqulent. Res de l'altre món: Savory es va enfrontar amb el seu company d'expedició, Matteo Mazzaro, la discussió va acabar amb la mort d'aquest últim i Savory convertit en nou Governador de les illes Bonin enlloc del difunt Mazzaro. Però tot això no deixava de ser una nimietat a l'època, i el govern americà, va ratificar Savory com a Governador.

I fins i tot quan els japonesos desembarquen a les illes per dir "Ep, que aquestes illes eren nostres", l'any 1861, i tenint en compte que a les illes no hi viu ni un sòl japonès, tornen a ratificar Savory com a governador de Sa Majestat Imperial. És allò que en diuen un "supervivent nat" que acaba morint als 80 anys. La seva tomba encara es pot visitar avui al cementiri de Chichi-jima.

La resta de la població d'origen occidental o hawaià es va acabar barrejant amb els nouvinguts japonesos, de manera que encara avui es pot trobar habitants de les illes amb un lleuger aspecte barreja d'occidental, japonès i hawaià. A més, l'idioma local és un crioll, format a partir d'un idioma, en aquest cas el japonès, amb gran quantitat de paraules incorporades d'un altre idioma, que seria l'anglès i anomenat OML, o Ogasawara Mixed Language (un altre exemple de crioll però molt més "light" és el català que es parla a Menorca amb paraules angleses incorporades).

Habitants d'Ogasawara d'origen europeu i hawaià

Bé, tornem al ferri. Després d'una incomparable nit dormint a terra amb 120 persones més, el Ogasawara Maru arriba a l'illa de Chichi-jima. La badia és força tancada, i l'illa és muntanyosa i amb boscos molt frondosos, amb una imatge similar a la que podem tenir de les illes Hawaii. L'única població de l'illa, Omura, és un petit poblet de menys de 2.000 habitants, amb aspecte de poble de pescadors, però amb tot net i ordenat al més pur estil japonès.

Com que actualment, l'economia de les illes es basa en el turisme, Omura té una bona oferta de petits hotels i molts B&B, sense luxes però molt pulcres i endreçats, així com gran quantitat de petits restaurants a preus molt assequibles.... excepte la Coca-cola, que per alguna raó desconeguda, si la demanes al restaurant et pot costar 10€. Com a peculiaritat, al sushi de les illes Ogasawara no s'hi posa wasabi, sinó mostassa.

Això si, tingueu en compte que a l'illa, fins i tot a hotels i restaurants, la presència i el coneixement de l'anglès és quasi nul!

És molt fàcil desplaçar-se per aquesta illa; tot i que es pot llogar un cotxe, l'illa és tan petita que llogant un scooter n'hi ha prou per accedir a tots els punts i platges de Chichi-jima. I realment val la pena! És un paradís de platges tranquil·les (per no dir desertes), boscos frondosos, tranquil·litat, silenci i un lloc esplèndid per veure ocells rars i fins i tot, des de la costa, es poden observar balenes. I és que les illes estan separades de qualsevol continent des de la seva formació, fa 48 milions d'anys. Així doncs, la fauna i la flora ha evolucionat aïllada de la resta, tal i com ha passat a les illes Galàpagos, i així, hi ha espècies, sobretot d'ocells, que només viuen a Ogasawara (i en alguns casos, només en una de les illes).

Si la gentada de Chichi-jima (2.000 habitants) us estressa, sempre podeu agafar el Hahajima Maru, el ferri que en 2 hores us porta a la altra illa habitada de l'arxipèlag: Haha-jima. La petita illa és un altre paradís d'aigües turqueses amb només 450 habitants. Excepte algun B&B, l'únic hotel és el Nanpu, en la línia habitual de minimalisme japonès però amb tot tipus de comoditats.

Si després de passar uns dies en aquest edèn remot, se us fa difícil marxar, la tradició local us ho farà una mica més complicat: quan cada setmana, el Ogasawara Maru abandona el port de Futami, a Chichi-jima, on estol de barques, els "Goodbay Boats" surten a acompanyar el ferri amb la gent dient adéu com si del vaixell de l'emperador es tractés.