dijous, 13 de novembre del 2014

El palau de la Reina de Diamants

Aquest post serà una mica atípic perquè us parlaré d'un lloc, remot evidentment, però sobretot us parlaré d'una dona coneguda com La Reina de Diamants

Eira Thomas, va néixer l'any 1968, filla d'un enginyer de mines gal·lès que havia emigrat al Canadà durant els anys 60. La família es desplaçava per tot el Canadà seguint el pare, el senyor Grenville Thomas, allà on la seva feina el portava. Tot i que l'Eira va néixer a Calgary, quan ella era adolescent, ja havien viscut a Yellowknife (al Gran Nord Canadenc), una altra vegada a Calgary, a Wales i a Vancouver.

L'estiu abans d'entrar a la Universitat, l'Eira el va passar una altra vegada a Yellowknife, una ciutat a 400km del cercle polar àrtic que s'havia fundat l'any 1934 en descobrir-se or en aquells paratges de l'àrtic canadenc. Aquell estiu l'Eira es va plantejar molt clarament que ella no volia anar a la Universitat, i que preferia continuar en contacte amb la natura vivint a Yellowknife.


Però la seva mare va ser taxativa: "De cap manera! Aniràs a la Universitat!". I d'aquesta manera, la pel-roja Eira es va matricular per estudiar biologia a la Universitat de Toronto. Un any més tard però, va decidir canviar, i matricular-se a la facultat de geologia.

L'any 1992, un cop acabats els estudis, l'Eira va aconseguir un contracte de treball i es va incorporar al grup d'exploració de camp d'una empresa minera, Aber. En els següents dos anys, l'empresa es va trobar amb dificultats financeres, va ser absorbida per la multinacional RioTinto, i això va fer que l'equip de camp es dispersés. Així doncs, l'Eira Thomas va ser nomenada Responsable d'aquell Equip de Camp, i va decidir endur-se'l a una zona que ella coneixia bé, els Territoris del Nord-oest, a prop de Yellowknife.



Com a Responsable de l'equip va decidir realitzar prospeccions subaquàtiques  al fons del llac de Gras. El seu equip no hi estava d'acord, i així li ho van manifestar, però ella va ser rotunda, i van continuar perforant i investigant. En una d'aquelles perforacions, i amb quasi tot l'equip en contra, l'Eira i en Robin Hopkins, l'altre geòleg de l'equip, van examinar la mostra extreta amb la perforadora i van descobrir amb sorpresa que en sortia un diamant de 2 quirats!


Aquella nit, l'Eira va dormir dins la tenda amb el diamant sota el coixí i l'endemà va volar directament cap a Vancouver: amb 26 anys havia descobert la mina de diamants de grau més elevat de tota la història, amb una previsió d'extracció de 100 milions de quirats! Només perquè us feu una idea, si suposem un preu al mercat de 1.500€ per quirat, Diavik podria produir diamants per valor de 0,15 bilions d'euros. Voleu que us ho posi en números? Doncs són 150.000.000.000€ durant tota la vida útil de la mina!

Les empreses per les quals treballava l'Eira, RioTinto i Aber, van crear en aquella illeta del llac De Gras un complexe miner que, alhora, no deixa de ser una petita ciutat, i al que van anomenar Diavik.

Diavik està situat a uns 300km al nord de Yellowknife i, per tant, a només 100km del cercle polar àrtic, enmig de la tundra canadenca. Està connectada a Yellowknife només durant l'hivern, quan el llac es congela i els camions poden circular per sobre el gel per portar els subministres necessaris per al funcionament de Diavik. També es disposa d'una pista d'aterratge de grava apta per a l'aterratge d'un Boeing 737. És tal el potencial econòmic d'aquesta mina que, fins i tot, s'està construint, 200km més al nord, un port per a vaixells de gran tonatge conjuntament amb una carretera que connectarà el port amb Diavik, de manera que la mina pugui estar connectada per terra durant tot l'any.



A Diavik hi viuen 700 persones en un complex que sembla una nau industrial gegant al mig d'un desert de tundra i neu. Les instal·lacions interiors inclouen habitacions individuals per a tot el personal amb amplis finestrals amb vistes a... la neu. Hi ha gimnasos, una pista d'atletismes, perruqueria, botiga de conveniència i restaurant, on se serveixen menús saludables les 24 hores del dia.



És probablement una de les mines més respectuoses amb el medi ambient, i a més, han jugat la carta d'afavorir l'ocupació de totes les comunitats inuits de la zona. Amb tot això han convertit Diavik en una espècie de model per a la industria minera. Recentment han abandonat l'explotació a l'aire lliure (els enormes forats que podeu veure a les fotos) i han començat a treballar en galeria (és a dir, perforant túnels) i estan provant de treballar amb els dúmpers (els camions gegants que transporten la roca) controlats per satèl·lit.



Realment ha de ser una experiència increïble, en acabar la universitat, poder marxar a un lloc com Diavik. Llàstima que Diavik no existia quan vaig acabar la carrera d'Enginyer Geòleg, perquè sinó hagués estat una bona manera de guanyar diners, experiència i, sobretot, estar en un lloc realment remot i d'una bellesa corprenedora!



I Què se n'ha fet de l'Eira Thomas? Coneguda com a "La Reina de Diamants", es va acabar convertint en Vicepresidenta d'Aber Resources i a més va fundar l'empresa Stornoway, especialitzada en prospeccions de diamants. El 2011 va plegar de tots els càrrecs i va decidir agafar-se una temporada sabàtica, descansant a la seva casa entre muntanyes a l'oest de Vancouver. Amant dels llocs remots, s'ha comprat terres en una aïllada vall d'Idaho, als Estats Units, on pot practicar l'ski de fons en solitari, només acompanyada dels seus dos gossos huskies.



Tot i així, suposo que s'avorria sense els diamants, i ha tornat a trepitjar el gran nord canadenc, ja que està convençuda que Diavik és només un dels molts grans jaciments que es poden trobar sota la neu de l'Àrtic Canadenc. Però per anar fent boca mentre no descobreix un nou Diavik, també ha començat a fer prospeccions per trobar or a la zona del Yukon, entre el Canadà i Alaska. 

Us deixo un vídeo sobre Diavik que, tot i que és promocional i només lloa les excel·lències del lloc, us permetrà fer-vos una idea de com és la vida a la mina.


2 comentaris:

  1. Tu com a geòleg expert, no ens podries trobar una mina d'or o diamants per aquí a prop...? No cal que sigui tan gran com aquest, només que ens arregli una miqueta... I et direm El rei del bloc!! ��.
    Alicia

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vull ni pensar els centenars de milions de dòlars que s'hi deurien deixar abans d'extreure el primer diamant!
      Jo, és que tinc un petit problema de cash.....

      Elimina