No és difícil adonar-se que, per exemple, el català, el francès i el castellà, s'assemblen molt. Per això, quan es van començar a formular teories lingüístiques, a ningú li va passar pel cap situar aquests idiomes en grups separats. I quan tot és tan clar, no hi ha lloc per a fantasies estranyes. Però què passa quan al davant ens trobem un idioma sense cap parentesc clar, extremadament diferent a tots els idiomes que l'envolten, i fins i tot diferent a qualsevol idioma conegut? Aquest seria el cas de l'Euskera, i aleshores, dir alguna burrada és molt fàcil perquè, total, ningú ha estat capaç establir una relació lingüística seriosa. Així doncs, tot el què envolta la història del Basc, ha estat camp adobat per a fer teories serioses, i d'altres fantasioses, i tan les unes com les altres, han acabat en no res.
Però què se sap del cert, de l'Euskera? L'únic clar és que el grup de l'Euskera l'han format, com a mínim dos idiomes: el Basc, lògicament; i l'Aquità que, com el seu nom indica, es parlava a Aquitània (actualment la regió atlàntica del sud de França) i que es va extingir vers l'any 1.000DC. També va ser durant aquesta època, quan el basc va començar a retrocedir. Fins aleshores s'havia parlat en tots els Pirineus.
Si us fixeu en la toponímia dels Pirineus, hi ha molts pobles que tenen noms d'origen basc. Això no significa que siguin purament bascos. No queden altres evidències lingüístiques, i per tant, no podem saber si es tractava de la mateixa llengua que ara ha evolucionat fins al Basc actual, o era una llengua germana, però de la mateixa família (com és el cas de l'Aquità). Així, noms de pobles o llocs pirinencs com Das, Urús, Urtx, Benabarri, o Gaiarre, tenen l'origen basc. A partir de l'arribada a la península Ibèrica dels romans, l'expansió d'aquest "Proto-Euskera" va començar a minvar, i cap a l'any 1.000DC la regressió va ser molt ràpida. Actualment, el domini lingüístic del Basc es limita al propi País Basc (en part), zones de Navarra i algunes zones del País Basc Francès.
Per desgràcia, l'idioma basc ha quedat sol. És un idioma aïllat, que no pertany a cap família coneguda, i que està envoltat d'idiomes Indoeuropeus amb els que no té cap relació genètica. Les úniques semblances que es poden detectar són sempre per contacte, és a dir, dos idiomes geogràficament molt pròxims, i que un dels dos adopta alguna paraula o fins i tot estructura de l'altre. Actualment, la majoria de paraules "importades" presents al Basc provenen del castellà, per raons històriques més que obvies.
Però bé, aquesta solitud i aïllament de l'Euskera, no han impedit que alguns valents (i alguns sonats) hagin proposat teories sobre el seu origen i les seves relacions genètiques. Vet aquí les que em semblen més esbojarrades:
L'euskera a la sabana
Però què se sap del cert, de l'Euskera? L'únic clar és que el grup de l'Euskera l'han format, com a mínim dos idiomes: el Basc, lògicament; i l'Aquità que, com el seu nom indica, es parlava a Aquitània (actualment la regió atlàntica del sud de França) i que es va extingir vers l'any 1.000DC. També va ser durant aquesta època, quan el basc va començar a retrocedir. Fins aleshores s'havia parlat en tots els Pirineus.
Si us fixeu en la toponímia dels Pirineus, hi ha molts pobles que tenen noms d'origen basc. Això no significa que siguin purament bascos. No queden altres evidències lingüístiques, i per tant, no podem saber si es tractava de la mateixa llengua que ara ha evolucionat fins al Basc actual, o era una llengua germana, però de la mateixa família (com és el cas de l'Aquità). Així, noms de pobles o llocs pirinencs com Das, Urús, Urtx, Benabarri, o Gaiarre, tenen l'origen basc. A partir de l'arribada a la península Ibèrica dels romans, l'expansió d'aquest "Proto-Euskera" va començar a minvar, i cap a l'any 1.000DC la regressió va ser molt ràpida. Actualment, el domini lingüístic del Basc es limita al propi País Basc (en part), zones de Navarra i algunes zones del País Basc Francès.
Per desgràcia, l'idioma basc ha quedat sol. És un idioma aïllat, que no pertany a cap família coneguda, i que està envoltat d'idiomes Indoeuropeus amb els que no té cap relació genètica. Les úniques semblances que es poden detectar són sempre per contacte, és a dir, dos idiomes geogràficament molt pròxims, i que un dels dos adopta alguna paraula o fins i tot estructura de l'altre. Actualment, la majoria de paraules "importades" presents al Basc provenen del castellà, per raons històriques més que obvies.
Però bé, aquesta solitud i aïllament de l'Euskera, no han impedit que alguns valents (i alguns sonats) hagin proposat teories sobre el seu origen i les seves relacions genètiques. Vet aquí les que em semblen més esbojarrades:
L'euskera a la sabana
La
primavera del 2013, apareixia una notícia que es feia ressò de la
publicació d'un estudi del filòleg Jaime Martín en que defensava que
l'Euskera i les llengües Dogon estaven emparentades. Per què us feu una
idea, les llengües Dogon les parlen unes 600.000 persones d'aquesta
ètnia que viuen a Mali i Burkina Fasso. Són idiomes que pertanyen a un
amplíssim grup de llengües africanes anomenat família Níger-Congo.
Segons aquest senyor, hi ha un conjunt de paraules que tenen molta
similitud, i també hi ha estructures gramaticals similars. Entre les
paraules que suposadament tenen un origen comú, menciona:
Euskera Dogon (traducció)
bede bide (camí)
beri bero (calent)
Val
a dir que els 20 anys que ha dedicat aquest home a la seva teoria no
han servit de gaire. Va ser desmuntada fàcilment per la comunitat
científica. Com que la notícia es va circumscriure bàsicament a l'àmbit
espanyol (p.e. en un article de La Vanguardia),
vaig aprofitar per enviar-ho a una amiga, l'Asya Pereltsvaig de la
Universitat de Stanford i la resposta va ser demolidora; la teoria no
s'aguantava per enlloc (vegeu el post):
les similituds gramaticals eren reduïdes i resultat de l'atzar. Per què
ens entenguem; de ben segur que es pot trobar similituds gramaticals
entre el català i, per exemple, alguna de les 800 llengües de Papua -
Nova Guinea, i això no vol dir que el català hi estigui emparentada;
simplement es tracta que alguns patrons són semblants per atzar.
Pel què fa al vocabulari, les similituds no seguien la regla nº1 de la lingüística: Cal que hi hagi un patró en les variacions dels sons entre un idioma i l'altre. M'explico: quan per passar del basc al Dogon, en una paraula canvia, posem per cas, la "e" per una "i", cal que això succeeixi en tots els casos idèntics, però resulta que ens trobem altres casos en que canviava la "e" per una "o". Això queda molt clar en l'exemple de camí / calent que us he ensenyat abans. Així doncs, queda clar que no hi ha cap patró, ergo... l'euskera i el dogon s'assemblen com un ou a una castanya. Així doncs, al calaix de l'LSD!
Pel què fa al vocabulari, les similituds no seguien la regla nº1 de la lingüística: Cal que hi hagi un patró en les variacions dels sons entre un idioma i l'altre. M'explico: quan per passar del basc al Dogon, en una paraula canvia, posem per cas, la "e" per una "i", cal que això succeeixi en tots els casos idèntics, però resulta que ens trobem altres casos en que canviava la "e" per una "o". Això queda molt clar en l'exemple de camí / calent que us he ensenyat abans. Així doncs, queda clar que no hi ha cap patró, ergo... l'euskera i el dogon s'assemblen com un ou a una castanya. Així doncs, al calaix de l'LSD!
Georgians prenent txakolí
En
la desesperada cerca d'algun parent per a l'idioma basc, s'han proposat
moltes teories. Antigament es deia que el basc era de la mateixa
família que les llengües parlades pels Ibers abans que arribessin els
romans. Aquesta teoria, promoguda bàsicament per l'historiador català
Bosch i Gimpera, va ser desestimada ja fa anys. També s'ha proposat una
relació entre el basc i les llengües Kartvelianes de la zona del Caucas,
de les que en forma part el Georgià. Aquesta teoria, plantejada molt
seriosament, també va acabar sent refutada. Si tenim en compte que
antigament (però molt antigament,... abans de l'arribada dels
Indoeuropeus), l'àrea ocupada per les llengües Kartvelianes era molt més
gran que actualment, i el mateix passava amb l'àrea ocupada pel basc,
aleshores és molt plausible que ambdues famílies de llengües haguessin
estat en contacte. Com que ambdues famílies són prèvies a l'arribada de
les llengües Indo-europees (i els seus genets masclistes! vegeu post) aquest
contacte era més fàcil, fent que probablement compartissin algun "petit
matís" tot i ser de famílies lingüístiques independents.
El
problema és quan arriba algú que vol posar "salsa" a aquest contacte.
Veient que es plantejava una possible relació entre el Georgià i
l'Euskera, hi ha hagut algun lingüista i historiador amb ganes de
protagonisme que defensa que no és que Basc i Georgià siguin de la
mateixa família, sinó que... i agafeu-vos fort, el Basc descendeix
directament del Georgià. Segons aquesta gent, quant al s.XV (només fa
500 anys!) hi va haver una diàspora de Georgians que fugien del seu país,
molts d'ells es van assentar al voltant del Golf de Biscaia, després de
travessar tot Europa. Allà, s'instal·len en el que ara és el País Basc i
hi imposen la seva llengua que, unida a la llengua local, acaba
derivant en el Basc actual. Bravo, Bravo!
 | ||||||||||
| L'amic georgià abans de prendre's un txakolí i uns pintxos a Donosti |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada