El jardí del Sr. Rodionov

Al matí, al Senyor Rodionov li agrada beure un café tot just s'ha llevat. Si la temperatura ho permet, surt al porxo de casa amb la tassa de café per poder mirar el seu jardí i, si fa massa fred, des de dins de casa, l'observa a través de la finestra.

El jardí de l'Anatoly Rodionov té unes dimensions considerables: 150 km de llarg i 125 km d'ample. I és que el senyor Rodionov és l'única persona que viu durant tot l'any a l'illa de Wrangel, situada a l'extrem oriental de l'àrtic rus.

L'illa de Wrangel deu el seu nom a l'explorador rus, el Baró Ferdinand von Wrangel, que va fer tres expedicions a l'illa (1821, 1822, i 1823) i en cap de les 3 ocasions va ser capaç de trobar-la. No va ser fins al 1867 en que un balener nord-americà, en Thomas Long, en descobrir l'illa va posar-li el nom del pobre Baró fracassat. Diem que en Thomas Long la va descobrir, però seria més correcte dir que la va descobrir per als occidentals; els Txuktxis, els autòctons de la costa siberiana més propera a l'illa Wrangel, coneixien l'illa des de sempre. Finalment, a principis de s.XX, els russos van reclamar com a seva l'illa Wrangel, establint-hi un assentament durant els anys 20, i una base militar de l'Exèrcit Roig durant els 60's.

Va ser precisament durant els anys 20 que l'illa va ser protagonista d'una operació de rescat que va durar 4 anys! El 1926, els soviètics van enviar una expedició a l'illa amb queviures per a 3 anys. L'arribada a l'illa va ser relativament fàcil ja que, durant l'estiu, el gel havia permès la navegació fins a Wrangel. El que no sabien els expedicionaris és que aquell estiu, el mar havia estat anormalment lliure de gel. Durant els següents anys, el gel va impedir l'accés de qualsevol vaixell, i l'any 1929, 4 anys després del desembarcament, es sospitava que els expedicionaris deurien estar en una situació dramàtica, o fins i tot morts d'inanició i fred. És va organitzar una nova expedició de rescat amb un vaixell trencagels, el Fyodor Litke al que, més que "trencagels" hauríem d'anomenar "tallagels". Enlloc de trencar el gel per sobre, com fan normalment tots els trencagels, el Fyodor Litke tenia una proa afilada que tallava el gel com si fos un ganivet.

El setembre de 1929, el "tallagels" Litke aconseguia arribar a Wrangel després d'innombrables vicissituds i rescatar, en unes condicions dramàtiques, tot i que encara vius, tots els expedicionaris arribats a l'illa el 1926. Aquella gesta va convertir els expedicionaris i els tripulants del Fyodor Litke en uns dels primers herois soviètics de l'àrtic.

I arribem a l'any 1976, on comença la història amb la que començàvem aquest post: el senyor Anatoly Rodionov. Aquell any, el govern soviètic va designar l'illa Wrangel com a Reserva Natural. No és que els russos tinguessin una gran consciència ecològica; heu de pensar que tant l'assentament com la base militar ja havien estat abandonats, i Wrangel no podia oferir cap mena de recurs. Així doncs, es va prohibir l'accés a l'illa i es van designar una colla de guardes o "rangers" per vigilar l'illa i protegir la seva flora i fauna.

L'Anatoly Rodionov pertany a la darrera d'aquestes promocions de Rangers i, actualment, és l'únic dels 4 Rangers de l'illa que hi passen tot l'any. Els altres 3 Rangers només hi passen una quants mesos, normalment per acompanyar les expedicions científiques que arriben a l'illa durant l'estiu. El bo de l'Anatoly viu la seva feina amb passió i un alt grau de responsabilitat. Tan gran és el seu sentit del deure que, quan la seva dona el va posar davant el dilema: "la família o la feina", el Ranger va triar Wrangel! Com són les dones! A qui se li acut no voler viure aïllats en una illa de tundra àrtica amb temperatures de -50º i envoltats de foques i óssos polars!

Entre les funcions de l'Anatoly, hi ha el control i comptatge de la fauna salvatge, acompanyar turistes i expedicions científiques i, a més, una altra de molt particular. L'Anatoly Rodionov s'encarrega de, amb molta paciència, anar desballestant la runa i deixalles que van quedar després del desmantellament de les bases militars. De mica en mica, aquest home va tallant, separant i apilant tota la ferralla que va quedar enrere quan van marxar els militars: blindats, camions, barraques i bidons. Durant anys i anys s'ha encarregat d'evitar vessaments contaminants, i minimitzar l'impacte de les deixalles a mida que neteja i apila. Recordeu la pel·lícula d'animació del robot Wall-e? Doncs en Rodionov és el Wall-e de l'illa Wrangel!

 

L'illa és el paradigma del què és la tundra. Kilòmetres i kilòmetres de planes i turons on només hi creixen herba, molses i algun petit arbust. La fauna és una mostra del què havien estat les estepes gelades d'Euràsia: guineus i llops àrtics, foques i morses, bous mesquers, gran quantitat d'ocells àrtics i, sobretot óssos polars. De fet, és el punt del planeta amb major densitat d'óssos polars!

El més curiós de tot és que, pel fet de estar a l'extrem, nord-est del continent euro-asiàtic, l'illa de Wrangel s'ha convertit en l'últim reducte d'espècies que s'han anat extingint paulatinament d'Europa i Àsia. El cas més sorprenent és el del mamut. Si, l'elefant pelut de la prehistòria! A l'illa Wrangel hi van viure els últims exemplars de mamut fa només 4.000 anys; és a dir, van subsitir aïllats a Wrangel durant 6.000 anys després que aquests paquiderms desapareguessin d'Europa. Perquè us feu una idea: A Egipte ja anaven per la 11ª dinastía dels faraons, i a Wrangel encara hi vivien mamuts!

Ara però, per desgràcia, els deliris megalòmans de l'actual president rús, en Vladimir Putin, han fet que hi torni a haver moviment a l'illa de Wrangel. L'any passat s'hi va inaugurar una nova base militar, consistent en un seguit de barracons prefabricats i un aeròdrom. Les aspìracions russes a l'àrtic han provocat que l'Anatoly Rodionov no es pugui prendre el seu café del matí tan tranquil com fa un temps!

Paral·lelament, l'illa també s'ha obert un turisme controlat. Es poden fer creuers com el de Heritage Expeditions per visitar l'illa i conèixer la seva fauna a bord d'un vaixell científic. Si us interessa ja podeu córrer perquè, pel què es veu, queden poques places pel 2015!

Sobre l'illa de Wrangel també hi ha una dramàtica llegenda de la qual no se sap si veritat o no. Durant la segona guerra mundial, el conegut diplomàtic suec Raoul Wallenberg va salvar milers de jueus de Budapest dels camps d'extermini nazis. Quan els soviètics van alliberar la capital hongaresa, Wallenberg va desaparèixer misteriosament i mai més se'n va saber res. Tot i que formalment mai hi va haver cap camp de presoners soviètic a Wrangel, algun jueus russos que van emigrar a Israel han declarat que van estar reclosos a Wrangel i que van coincidir amb en Wallenberg a principis dels 60's. Però això ja són misteris que probablement quedaran enterrats sota el gel de l'illa Wrangel per sempre més!

Aquest post no hauria estat possible sense la inestimable ajuda d'en Jordi Fontbuté. Gràcies per la idea i les fonts!