Tot seguint la Creu del Sud amb Sa Graciosa Majestat (4)

Continuem cap al sud! Abans d'arribar a terres purament antàrtiques, farem una parada en unes illes molt disputades, de nom oficial Falkland Islands, però que segur que us sonen més amb el nom d'Illes Malvines.

De vegades, fets puntuals de la història condicionen la percepció que tenim de certs llocs, o la imatge que ens evoquen. Perquè siguem sincers; si us dic: "Malvines" segur que a la majoria us ve al cap "La Guerra de les Malvines". D'aquella guerra que va durar uns pocs mesos, ja n'han passat 32 anys i les Illes Malvines són ara un paradís (un paradís per als estàndards de De Remota Geographiae, es clar) i allò que els castellans en diuen "un remanso de paz".

Les Illes Falkland (en català no sé com les hauríem d'anomenar, si Falkland o Malvines) estan a només 500km de la costa argentina, però quasi a l'alçada del punt més al sud del continent. De fet, estan a una latitud de 52ºS, que vol dir que estan 3º més al sud (més a prop de l'Antàrtida per tant) que l'illa Kerguelen. Si recordeu el post sobre Kerguelen, aquesta illa gaudia de les "agradables brises" provocades pel fet d'estar dins dels anomenats " Quaranta Rugents" (Roaring Forties). Doncs les Malvines, pel fet d'estar ja a 52ºS entren de ple en els "Furiosos Cinquanta" (Furious Fifties). És a dir, un clima envejable catalogat oficialment com a Subantàrtic!

L'arxipèlag està format per 2 grans illes anomenades East Falkland i, com no, West Falkland i que en castellà s'anomenen respectivament Isla Soledad i Isla Gran Malvina. Al voltant d'aquestes dues grans illes hi ha vora 800 illots que en conjunt configuren l'arxipèlag. La població, però, es concentra en les dues grans illes; menys de 3.000 persones en un parell d'illes que, de superfície conjunta, per què us feu una idea, són força més grans que Còrsega.

La majoria dels "Kelpers" que és com s'anomenen els habitants de les Falkland Islands viuen a la capital, Port Stanley, amb més de 2.000 habitants. A part de la base aèrea de la RAF en la que hi viuen (a part dels militars destinats) uns 300 civils, la següent població és Goose Green, que ja només compta amb 70 habitants. O sigui que la majoria es concentra a la capital, i la resta són petits assentaments. Bé, això si parlem d'humans, perquè sinó, segur que la població més important seria Port Howard, que té 40.020 habitants, però dels quals 20 són humans i els 40.000 restants són ovelles Cheviot!

Port Stanley és un poble típicament British, amb els seus pubs, les casetes baixes amb gespes perfectament retallades i rosers cuidats. I és que, quan estàs a 12.000km de la metròpoli, suposo que magnifiques qualsevol aspecte que et faci ser encara més britànic que la mateixa Reina d'Anglaterra. I per acabar-ho d'adobar, el clima fred i plujós, i el paisatge fan que sembli que estàs en un poblet del Nord d'Anglaterra.

Curiosament, després d'haver escrit sobre la autosuficiència econòmica de Tristan da Cunha, ara he pujat un graó més: l'economia de les illes està força avançada i diversificada. Els Kelpers viuen de la ramaderia, de la pesca, i sobretot els serveis auxiliars a les flotes pesqueres estrangeres que pesquen a la zona, i del turisme! Si, si, encara que us pugui sobtar, les Malvines són un destí turístic. De fet no cal rebre gaires turistes perquè impliquin un impacte en una economia de 3.000 habitants. Els turistes venen a veure bàsicament natura: ocells, pingüins, foques i balenes i paisatge de praderes extenses i corprenedores. Tot això ha fet que, si considerem el producte per càpita, estem davant el 10è país (si considerem les Falklands com a entitat sobirana) amb un nivell econòmic més elevat!

L'origen del nom de Falklands és típic: al s.XVII un navegant anglès recorre les illes i descobreix el canal que separa la East i la West Falkland, i decideix anomenar aquell canal i posteriorment les illes amb el nom del patrocinador de la seva expedició: el Vescomte de Falkland (Escòcia). Però el que és curiós és l'origen del nom en castellà: Islas Malvinas prové del francès Îles Malouines. Quan el gran explorador francès Louis Antoine de Bougainville explora les illes, l'any 1764, hi instal·la una colònia anomenada Port Louis. Per cert, quina poca inventiva que tenien els francesos alhora d'inventar noms... amb el seu Louis per tot arreu! Bé, on érem... La colònia de Port Louis la formen bàsicament pescadors bretons, sobretot del port de Saint-Malo, els habitants del qual s'anomenen Malouins. Així doncs, les "illes poblades per gent de Saint-Malo" es van dir Îles Malouines!

I amb tot això, també es comença a explicar d'on venen les discussions sobre la sobirania de les illes. Anglesos, francesos i espanyols es van anar disputant i intercanviant la possessió de les illes. Tots hi van fundar petites colònies. De vegades eren tant petites i disseminades en unes illes tant grans, que tardaven anys en saber de l'existència d'una colònia enemiga a l'altre costat de l'illa! Al final, però, ens plantem a finals del s.XVIII; els francesos ja han abandonat qualsevol pretensió sobre les Îles Malouines, i espanyols i britànics hi tenen assentaments que es toleren entre si, sense arribar a les mans. Els britànics estaven embrancats en la guerra contra els francesos al Canadà i la  guerra d'Independència Americana, i van decidir abandonar les Falkland i enviar els soldats a lluitar a Nord-Amèrica no sense abans, haver deixat una placa dient que aquelles terres pertanyien a Sa Majestat Jordi III d'Anglaterra. Només quedava habitat, doncs, l'assentament espanyol: Puerto Soledad (abans em queixava de la poca varietat dels topònims francesos, però els espanyols, mira que en són de tètrics!). Tot i així, Puerto Soledad també va ser abandonat, i en els anys posteriors, l'Argentina s'independitza d'Espanya. El nou govern argentí intenta establir de nou la colònia de Puerto Soledad, però l'únic que aconsegueixen són uns quants motins. Home, no m'estranya perquè no cal ser un entès en Màrqueting per adonar-se que el nom de "Puerto Soledad" no convida precisament a atraure nous habitants! L'any 1832, els britànics tornen per restablir la sobirania de les illes i, després d'algunes escaramusses amb els pocs argentins que volten per la zona, el 1840 converteixen l'assentament de Port Stanley i la resta de les Illes Falkland en Colònia de la Corona. Comencen a arribar colons, bàsicament escocesos i gal·lesos i les Illes Malvines comencen a progressar.

Al començament, les Falklands es van especialitzar en el "negoci dels naufragis". La travessia del pas de Drake o el cap d'Hornos (per passar entre l'Atlàntic i el Pacífic pel pas entre Sud-Amèrica l i l'Antàrtida) és una de les travesses més perilloses de la Terra; la barreja dels corrents del Pacífic i l'Atlàntic fan que les tempestes i una mar endimoniada siguin el més habitual a la zona. Els vaixells que quedaven tocats després de creuar el pas de Drake, es dirigien cap a Port Stanley, a les Malvines, per ser reparats. De la mateixa manera, si dels que no tenien tanta sort i s'enfonsaven, encara se'n podia recuperar alguna resta del vaixell o de la càrrega, aquesta era revenuda a Port Stanley. Però amb el temps, aquest negoci va anar declinant; els vaixells cada vegada eren més segurs i quan es va obrir el canal de Panamà, només els temeraris creuaven pel pas de Drake.

I vet aquí que van tenir la gran pensada d'importar un grup d'ovelles de raça Cheviot. Les Falklands eren ideals per a les ovelles: kilòmetres i kilòmetres de pastures lliures de depredadors. L'ovella Cheviot s'hi va adaptar a la perfecció i la llana de les Falklands es va convertir en una de les llanes de més qualitat del món!

Però ja sabeu que "populisme" i "Amèrica Llatina" són dos conceptes que acostumen a anar de bracet, i durant el s.XX, tots els mandataris argentins, quan necessitaven inflamar el patriotisme, es posaven a reivindicar allò de "Las Malvinas son Argentinas!". Tan li feia que, realment, les Malvines mai haguessin estat realment una possessió argentina; Puerto Soledad s'havia mantingut habitat sota sobirania argentina només un parell d'anys, si fa no fa, i havia tingut més de "Soledad" que de "Puerto", i això havia estat cap al 1810! El punt culminant va arribar amb la dictadura militar d'en Videla i companyia. Quan l'any 1982, la dictadura trontollava, van fer servir el truc de sempre: "Las Malvinas son Argentinas!". Però aquest cop van anar més lluny: com que la guarnició britànica a les Falklands era purament testimonial, van pensar que una invasió de les illes seria ràpida i incruenta i, tenint en compte la distància fins al Regne Unit, i l'escàs valor de les illes, també van creure que els britànics no respondrien.

I van ben buscar brega! La invasió argentina de les Malvines va ser, al principi, bufar i fer ampolles i, ja que hi eren, els Argentins van continuar 1.500km més i van ocupar les illes Geòrgia del Sud. Les imatges dels militars britànics fets presoners durant la invasió van ferir l'orgull britànic i la primera ministra britànica, la Sra. Thatcher va decidir recuperar les Falklands tan aviat com fos possible. El resultat: en dos mesos havien recuperat les illes, havien mort 649 soldats argentins, 225 britànics i 3 civils "kelpers". A més, la desfeta dels argentins va provocar la caiguda de la dictadura, just l'efecte contrari al desitjat per la junta militar argentina.

Tinc molt present les imatges d'aquesta guerra. Recordo que aleshores deuria tenir 7 anys i, estant a casa els meus avis, els dissabtes al vespre veiem el "Informe Semanal" on sortien fileres de soldats caminant per uns prats i uns turons inacabables. Ara se que es tractava dels soldats britànics, que van travessar tot l'illa East Falkland per fer l'atac final per recuperar Port Stanley.

I ara com està el tema? Els Britànics, que al final porten la democràcia a les venes, van atorgar als habitants de les Falklands el dret d'autodeterminació i, el 2013 es va organitzar un referèndum per decidir si es volia continuar formant part del Regne Unit. El resultat:

• Cens electoral: 1.650 persones
• Vots a favor de mantenir-se al Regne Unit: 1.513 vots (99,8%)
• Vots en blanc: 1 vot (0,07%)
• Vots en contra de mantenir-se al Regne Unit: 3 vots (0,2%)

O sigui que està clar que els Kelpers no volen ser argentins, no? El què em pregunto és qui van ser els 3 que van votar en contra? Suposo que a tot arreu hi ha d'haver els qui els agrada portar la contrària...
De totes maneres, a l'Argentina les coses no han canviat gaire, i quan a la presidenta argentina, la Cristina Fernàndez de Kirchner (gens sospitosa de populista, no, no, què va, i ara!) se li torcen les enquestes què fa? Doncs sortir i dir allò de "Las Malvinas son Argentinas"!

Bé, per als qui estiguin interessats en visitar les Falkland, ho teniu força fàcil. Cada setmana hi ha dos vols des d'Anglaterra cap a les Falklands fent escala a.... ho recordeu? Doncs a l'Illa Ascensión! La infraestructura turística està força desenvolupada. Hi ha hotelets i B&B d'aquells que et serveixen el te de les 5, i hi ha moltes empreses que organitzen excursions i trekkings per anar a veure l'abundant fauna, o les balenes a alta mar. Sens dubte, val la pena!

Ah, per cert, voleu saber qui ha estat l'últim en organitzar sarau amb el tema de les Malvines? Doncs en Jeremy Clarkson, el famós presentador del programa sobre cotxes de la BBC "Top Gear". I què ha fet? Doncs gravar un dels capítols del programa a l'Argentina utilitzant un cotxe amb la següent matrícula:

Veieu què hi posa a la matrícula? 1982 Falklands!! Només us diré que els argentins van fer fora del país a tot l'equip de Top Gear. Mira que en són de susceptibles aquesta gent!

Tot seguint la Creu del Sud amb Sa Graciosa Majestat (1)

La Creu del Sud és una constel·lació formada per 5 estrelles que, a falta d'una estrella polar, permetia als navegants saber la direcció cap al Sud a l'hemisferi sud. Seguint la direcció que marca la Creu del Sud podríem arribar al Pol Sud des de la línia de l'Equador. I això és el què faré en aquesta sèrie de posts que enceto avui. Però per tal de fer el "més difícil encara", viatjarem de l'Equador a l'Antàrtida trepitjant única i exclusivament territori Britànic, és a dir, per terres de Sa Graciosa Majestat, la Reina Elisabeth II d'Anglaterra.

Les primeres etapes d'aquest periple ens duen a un conjunt d'illes.... Bé, no són cap conjunt, però estan tan aïllades de qualsevol altre lloc habitat, que les han unit "administrativament" pensant que, potser així es sentirien menys sols... Com deia, ens duen a un conjunt d'illes que, de ben segur estan en el "Top 10" dels "Llocs Remots i alhora (mínimament) civilitzats".

Formalment s'anomenen "Territori Britànic d'Ultramar de Santa Helena, Ascensión i Tristan da Cunha", i el formen 3 illes situades al mig de l'Atlàntic Sud, a mig camí entre l'Àfrica i Sud Amèrica. Perquè us feu una idea de les distàncies, només us diré que des de Santa Helena cal recórrer 1.300km cap al nord per arribar a Ascensión (com de Barcelona a Albània), i 2.430 cap al sud per arribar a Tristan da Cunha (com de Barcelona a Kíev, Ucraïna).

L'etapa d'avui és l'illa situada més al nord, Ascensión. Està situada a només uns 800km per sota de la línia de l'Equador, a l'Atlàntic Sud. És una illa d'origen volcànic d'allò més típica: forma més o menys rodona, d'uns 10km d'ample i 10 de llargada, i amb un volcà al mig que (estigueu tranquils) no ha entrat en erupció des de fa 600 anys. Són precisament aquestes erupcions volcàniques les que han condicionat el seu aspecte; les zones per on han discorregut les colades de lava, tot i que ja hi ha crescut vegetació, encara tenen un aspecte una mica "llunar" amb terres marronoses i negres i vegetació baixa. En canvi, per allà on no hi va baixar la lava, la vegetació és molt més abundant, amb paisatges que poden recordar les selves africanes.

I quin interès té aquesta illa? D'entrada podria semblar que cap ni un. De fet, fins al s.XIX no tenia cap interès per a ningú, ni tan sols per als seus descobridors, els portuguesos, que al s.XV la van trobar deshabitada, i deshabitada la van deixar. Ascensión no va provocar ni guerres ni cap tipus de disputa; ni britànics, ni francesos, ni espanyols ni portuguesos s'hi van interessar. Fins que a algun general britànic se li va ocórrer tancar com a presoner a la veïna illa de Santa Helena al mateix... Napoleó Bonaparte! I aleshores tots a córrer per evitar que Ascensión es pogués convertir en base per a una operació de rescat de l'emperador francès. D'aquesta manera, hi van instal·lar un destacament de soldats britànics que es deurien sentir tan empresonats com en Napoleó!

Es podria dir que la història d'Ascensión com a illa habitada és pràcticament tota militar. Els britànics van mantenir el destacament a l'illa i, durant les dues guerres mundials l'illa es va convertir en un punt de transmissions i control dels moviments enemics. Posteriorment, els americans hi van construir una base aèria, fent un tracte amb els britànics del tipus: "tu poses el terreny, jo faig la construcció, i després compartim la base".

Però la veritable utilitat (per dir-ho d'alguna manera) de l'illa va arribar l'any 1982: la Dictadura Argentina va tenir la "brillant" idea d'envair les illes Malvines (les trobareu al mapa del començament com a Falkland, el seu nom anglès); i els britànics hi van enviar una flota de vaixells per alliberar les illes. El problema és que, abans que la flota pogués arribar a l'altre extrem del planeta des del Regne Unit, podien passar setmanes. Calia fer un atac aeri, però cap avió podia volar 13.000km, deixar anar les bombes, i tornar a casa. Així, es va crear l'operació de màrqueting (perdó, volia dir militar) "Operation Black Buck". Es van enviar a l'aeroport d'Ascensión 5 bombarders Avro Vulcan i una pila d'avions cisterna. El Vulcan (i qualsevol altre avió militar) tampoc podia arribar a les Malvines des de Ascensión sense proveir-se de combustible, així que es va dissenyar un operatiu que permetia als Vulcan abastir-se en vol fins a 8 vegades. Però és que els avions cisterna també havien de abastir-se de combustible entre ells per poder acompanyar els bombarders. Bé, en resum, 15 avions cisterna Handley Page Victor es van enlairar per permetre que un sol bombarder Vulcan pogués arribar a les Malvines, "entregar l'encàrrec" i tornar a Ascensión (més avall teniu un esquema per entendre el "ball" d'avions i abastiments). El resultat militar de tot aquest desplegament va ser més que paupèrrim: les destrosses dels 7 raids es van poder reparar cada vegada en menys de 48 hores. Però el resultat en la moral de l'enemic va ser molt elevat i els argentins van començar a adonar-se de què els hi cauria a sobre. Bé, i a més, la Dama de Ferro, la Sra. Thatcher, es va penjar una medalla considerable davant l'opinió pública britànica.

En l'actualitat, l'illa viu sobretot de la base aèria, que continua activa, així com de les antenes de seguiment de coets de l'Agència Espacial Europea i els repetidors de la BBC que s'hi han construït. De fet, no hi ha habitants originaris d'Ascensión i el habitants nouvinguts (uns 1.000 aproximadament) els podríem classificar segons 3 tipus: militars americans, militars britànics i treballadors de la veïna Santa Helena, que proveeixen serveis als militars. Però tot i així, aquesta població ha acabat creant una societat "força normalitzada" a l'illa. Hi ha 5 pobles, dels quals 2 són civils: Georgetown (la capital) i Two Boats, i 3 pobles militars. Hi ha una escola per a nens fins a 16 anys per a tota l'illa, situada a Two Boats, i ara han començat a aparèixer alguns hotels. De fet, si algú li agraden els paisatges tipus Isla del Hierro o Fuerteventura, l'illa d'Ascensión pot ser un destí fantàstic: platges desertes, vegetació sorprenent i tranquil·litat, molta tranquil·litat (de veritat, molta tranquil·litat). I total, sortint d'Anglaterra, només són unes quantes hores més de vol que el viatge a Lanzarote (9 hores sortint de la base Brize Norton de la RAF). Això si, l'oferta hotelera és força limitada i una mica primària: 5 establiments que no totalitzen més de 50 habitacions en total. Però si sou uns amants de la immersió o, sobretot, de la pesca d'altura, Ascensión és la vostra illa! Ah, i si el què us agrada és el golf, us recomano no jugar contra cap jugador local; com que només tenen un camp de golf, i és una mica peculiar, els locals se saben tots els trucs i us apallissarien!