Els celtes que van tornar del més enllà

En aquest post, canvio de temàtica i enceto els posts sobre lingüística, o més aviat "geolingüística remota". I començaré escrivint sobre un idioma europeu que té la impressionant quantitat de 700 parlants: el Còrnic.

Però el què és més impressionant d'aquest idioma és que ha tornat des del regne dels morts! Es va extingir completament, i ara ha tornat a renéixer!

Permeteu-me que tiri un pèl enrere. Res, només 2.500 anys... En aquesta època les llengües cèltiques dominen Europa occidental. Es divideixen en dos grans grups:

• Continentals: entre d'altres, el Celtíber a la península Ibèrica, el Lepòntic del sud de Suïssa i el nord d'Itàlia, i el Gàulic de la Gàl·lia; si, evidentment l'Astèrix no parlava ni remotament res semblant al francès. Parlava una llengua cosina del Gaèlic que es va extingir abans de l'any 600 DC
• Insulars: el Gaèlic d'Irlanda, el Gaèlic d'Escòcia, el Gal·lès (de Gal·les, lògicament), el Bretó (tot i que, en aquest cas, la Bretanya està a França i hauria de ser, doncs, Continental, però és que alguns Bretons van emigrar des de les illes cap al continent cap a l'any 500DC), així com el Còrnic i el Manx.

L'arribada dels romans i posteriorment els francs i gots al Continent, i els angles i els saxons a la Gran Bretanya, van arraconar aquestes llengües que uns segles abans dominaven l'Europa Occidental. El Lepòntic, el Celtíber i el Gàulic van desaparèixer. El Britònic es va refugiar a França convertit en Bretó (200.000 parlants a l'actualitat), els Gaèlics Irlandès i Escocès malviuen com poden, i tant sols el Gal·lès aguanta mínimament l'escomesa.

I com aquests, la mateixa sort va córrer el Còrnic:

El Còrnic és l'idioma que es parlava a Cornualla, que és la regió situada més al sud i més a l'oest de l'illa de Gran Bretanya.

Era un parent molt proper del Britònic (l'idioma que es parlava a Anglaterra quan hi van arribar els romans) i, per tant del Bretó que és parla actualment a la Bretanya francesa (coneguda pels romans com a Armòrica, on hi havia el llogaret de l'Astèrix).

Cap a l'any 1300, el Còrnic arriba al seu moment de màxim esplendor i extensió. Fins i tot al segle XVI, el govern britànic decideix crear una llei, la Act of Uniformity amb la que pretén la llengua franca, que fins ara era el llatí, per l'anglès. I en escriure la llei, són conscients que, per exemple a Cornualla, hi ha gran part de la població que no parla ni una gota d'Anglès, tan sols Còrnic. En un informe adreçat al rei Eduard VI el 1549 s'hi diu:

"In Cornwall is two speches, the one is naughty Englysshe, and the other is Cornysshe speche. And there be many men and women the which cannot speake one worde of Englysshe, but all Cornyshe."

(A Cornualla hi ha dos llengües, una és l'Anglès normal, i l'altra és la parla Còrnica. I hi ha homes i dones que no poden parlar ni una paraula d'Anglès, només Còrnic)



Les noves lleis no pretenien eliminar el Còrnic (o el Gal·lès, o el Scots,...) però des dels anys 1400, el Còrnic estava perdent parlants. La pressió de l'Anglès va anar acorralant el Còrnic cada vegada més cap a l'oest.

Es considera que el Còrnic desapareix totalment durant el segle XVIII. Havien quedat una bona quantitat de llibres escrits cadascun sense cap tipus d'ortografia normalitzada. Cada autor escrivia tal i com a ell li semblava.

El darrer parlant monolingüe de Còrnic va morir el 1676. Es deia Chesten Marchant i, segons diuen només tenia uns coneixements molt bàsics d'Anglès. I es considera que una peixatera del poble de Mousehole, la Dolly Pentreath va ser la darrera persona en ser capaç de parlar el Còrnic de manera fluïda. Va morir el 1777 i després d'ella, ningú més va ser capaç de parlar-lo amb desimboltura. Tan sols uns quants vells eren capaços d'entendre'l o llegir-lo.

A principis del segle XX no queda, evidentment, ningú capaç de parlar o entendre el Còrnic. Han quedat una bona quantitat de llibres i uns quants topònims de pobles, rius i muntanyes de Cornualla. Però el 1904, en Henry Jenner publica un seguit de manuals per aprendre el Còrnic, i 25 anys més tard en Robert Morton Nance publica una gramàtica del Còrnic tal i com havia fet en Pompeu Fabra amb el Català. Aquest Còrnic estàndard s'anomenaria Còrnic Unificat i estava basat en el Còrnic de l'època de màxim esplendor, cap al 1300.

Durant els anys següents van sortir diverses noves gramàtiques i van començar les baralles entre lingüistes. Uf! Lingüistes barallant-se; deu ser pitjor que una "reyerta" de bandes llatines!

Sigui com sigui, a principis del segle XXI, es crea l'organisme que regula el Còrnic, el Cornish Language Partnership i es pacta una gramàtica definitiva. De forma increïble, comença a sorgir a tot Cornualla un sentiment d'identitat cultural. Les escoles comencen a ensenyar el Còrnic. Fins i tot, el 2010 la guarderia de la Cornwall College de Camborne comença un programa d'immersió lingüística en Còrnic per als nens de 2 a 5 anys. El problema és que es veuen obligats a ensenyar l'idioma també als pares, per tal que la immersió també es faci a casa! També la ràdio de la BBC a Cornualla i algunes televisions regionals han començat a introduir programes en Còrnic.

I el resultat ha estat espectacular! Aquest mapa mostra el percentatge de llars de cada municipi que tenen com a llengua principal el Còrnic:

No us ho mireu des d'una perspectiva de parlants del català; ja sé que percentatges de parlants de l'1% són molt baixos. Però penseu que en alguns pobles, d'un idioma que fa 30 anys ningú ni tan sols l'entenia, ara hi ha una llar de cada 100 que tenen el Còrnic com a llengua principal!

Amb tot això, i per primera vegada a la història, la Unesco s'ha vist obligada a fer un petit però molt significatiu pas, i canviar la classificació d'una llengua morta: l'ha hagut de passar de "extingida" a "fortament en perill"! I aquesta modificació l'han hagut de repetir una altra vegada, també amb una altra llengua celta tornada del regne de les llengües mortes.... però formarà part d'un altre post!

Us deixo un vídeo per tal que pugueu sentir com sona el Còrnic. Qui sap si serà la llengua del futur!