dilluns, 20 d’octubre de 2014

Les geografies remotes


Quan era un nen, i encara que sembli impossible, vivíem sense internet, em podia passar hores davant d'un mapa o un atles. Era allò que en diuen "viatjar sense moure's de l'habitació". Memoritzava països, capitals, mars i serralades i, de la majoria d'aquests noms, en podia obtenir certa informació en llibres o enciclopèdies. Però hi havia llocs que es mantenien ignots, desconeguts i amagats. Només en tenia el nom i una localització...

Qui deuria viure a Tristan da Cunha? Com era Longyearbyen, a les illes Svalbard? Hi havia escoles a Grise Fjord? Com s'arriba a l'illa Kerguelen? i ja posats a fer, perquè hauries de voler arribar-hi?

Dutch Harbor, Lo Manthang, Pitcairn, Stromness, Ogasawara; llocs que evocaven solitud, aïllament, normalment climes durs i vides igualment dures.

I l'era d'internet va arribar! Per a mi, que buscava saber més coses d'aquells llocs remots, i per als seus habitants, que es volien connectar al món i que volien cridar: "Ep, som aquí". Se'ls obre un món de possibilitats, sempre i quan algú s'interessi per l'illa Norfolk, els Kelpers o els Zanskarpes. O sigui que probablement continuen tan ignorats com sempre però, com a mínim, hi ha la possibilitat d'accedir-hi.

Espero mantenir la constància d'alimentar aquest blog amb entrades interessants per als (suposo que pocs) qui pugui interessar les curiositats de la geografia complementades amb estranyeses cartogràfiques, i històriques.

Tot i que han passat els anys des de que somniava mirant aquell punt del mapamundi de la paret on hi posava "Kerguelen Is. (Fr.)", continuo sent, bàsicament, un viatger literari, o sigui que per desgràcia no he pogut visitar aquests llocs. Però estic preparat: vaixells destartalats, aeròdroms sense asfaltar. Miraré també de donar totes les dades per si algú (o jo mateix) s'hi anima.

I, evidentment, si hi ha algun afortunat que hi ha estat i ho vol compartir, estaré encantat de publicar-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada