dimecres, 19 de novembre del 2014

Tot seguint la Creu del Sud amb Sa Graciosa Majestat (1)

La Creu del Sud és una constel·lació formada per 5 estrelles que, a falta d'una estrella polar, permetia als navegants saber la direcció cap al Sud a l'hemisferi sud. Seguint la direcció que marca la Creu del Sud podríem arribar al Pol Sud des de la línia de l'Equador. I això és el què faré en aquesta sèrie de posts que enceto avui. Però per tal de fer el "més difícil encara", viatjarem de l'Equador a l'Antàrtida trepitjant única i exclusivament territori Britànic, és a dir, per terres de Sa Graciosa Majestat, la Reina Elisabeth II d'Anglaterra.


Les primeres etapes d'aquest periple ens duen a un conjunt d'illes.... Bé, no són cap conjunt, però estan tan aïllades de qualsevol altre lloc habitat, que les han unit "administrativament" pensant que, potser així es sentirien menys sols... Com deia, ens duen a un conjunt d'illes que, de ben segur estan en el "Top 10" dels "Llocs Remots i alhora (mínimament) civilitzats".

Formalment s'anomenen "Territori Britànic d'Ultramar de Santa Helena, Ascensión i Tristan da Cunha", i el formen 3 illes situades al mig de l'Atlàntic Sud, a mig camí entre l'Àfrica i Sud Amèrica. Perquè us feu una idea de les distàncies, només us diré que des de Santa Helena cal recórrer 1.300km cap al nord per arribar a Ascensión (com de Barcelona a Albània), i 2.430 cap al sud per arribar a Tristan da Cunha (com de Barcelona a Kíev, Ucraïna).


L'etapa d'avui és l'illa situada més al nord, Ascensión. Està situada a només uns 800km per sota de la línia de l'Equador, a l'Atlàntic Sud. És una illa d'origen volcànic d'allò més típica: forma més o menys rodona, d'uns 10km d'ample i 10 de llargada, i amb un volcà al mig que (estigueu tranquils) no ha entrat en erupció des de fa 600 anys. Són precisament aquestes erupcions volcàniques les que han condicionat el seu aspecte; les zones per on han discorregut les colades de lava, tot i que ja hi ha crescut vegetació, encara tenen un aspecte una mica "llunar" amb terres marronoses i negres i vegetació baixa. En canvi, per allà on no hi va baixar la lava, la vegetació és molt més abundant, amb paisatges que poden recordar les selves africanes.



I quin interès té aquesta illa? D'entrada podria semblar que cap ni un. De fet, fins al s.XIX no tenia cap interès per a ningú, ni tan sols per als seus descobridors, els portuguesos, que al s.XV la van trobar deshabitada, i deshabitada la van deixar. Ascensión no va provocar ni guerres ni cap tipus de disputa; ni britànics, ni francesos, ni espanyols ni portuguesos s'hi van interessar. Fins que a algun general britànic se li va ocórrer tancar com a presoner a la veïna illa de Santa Helena al mateix... Napoleó Bonaparte! I aleshores tots a córrer per evitar que Ascensión es pogués convertir en base per a una operació de rescat de l'emperador francès. D'aquesta manera, hi van instal·lar un destacament de soldats britànics que es deurien sentir tan empresonats com en Napoleó!

Es podria dir que la història d'Ascensión com a illa habitada és pràcticament tota militar. Els britànics van mantenir el destacament a l'illa i, durant les dues guerres mundials l'illa es va convertir en un punt de transmissions i control dels moviments enemics. Posteriorment, els americans hi van construir una base aèria, fent un tracte amb els britànics del tipus: "tu poses el terreny, jo faig la construcció, i després compartim la base".


Però la veritable utilitat (per dir-ho d'alguna manera) de l'illa va arribar l'any 1982: la Dictadura Argentina va tenir la "brillant" idea d'envair les illes Malvines (les trobareu al mapa del començament com a Falkland, el seu nom anglès); i els britànics hi van enviar una flota de vaixells per alliberar les illes. El problema és que, abans que la flota pogués arribar a l'altre extrem del planeta des del Regne Unit, podien passar setmanes. Calia fer un atac aeri, però cap avió podia volar 13.000km, deixar anar les bombes, i tornar a casa. Així, es va crear l'operació de màrqueting (perdó, volia dir militar) "Operation Black Buck". Es van enviar a l'aeroport d'Ascensión 5 bombarders Avro Vulcan i una pila d'avions cisterna. El Vulcan (i qualsevol altre avió militar) tampoc podia arribar a les Malvines des de Ascensión sense proveir-se de combustible, així que es va dissenyar un operatiu que permetia als Vulcan abastir-se en vol fins a 8 vegades. Però és que els avions cisterna també havien de abastir-se de combustible entre ells per poder acompanyar els bombarders. Bé, en resum, 15 avions cisterna Handley Page Victor es van enlairar per permetre que un sol bombarder Vulcan pogués arribar a les Malvines, "entregar l'encàrrec" i tornar a Ascensión (més avall teniu un esquema per entendre el "ball" d'avions i abastiments). El resultat militar de tot aquest desplegament va ser més que paupèrrim: les destrosses dels 7 raids es van poder reparar cada vegada en menys de 48 hores. Però el resultat en la moral de l'enemic va ser molt elevat i els argentins van començar a adonar-se de què els hi cauria a sobre. Bé, i a més, la Dama de Ferro, la Sra. Thatcher, es va penjar una medalla considerable davant l'opinió pública britànica.





En l'actualitat, l'illa viu sobretot de la base aèria, que continua activa, així com de les antenes de seguiment de coets de l'Agència Espacial Europea i els repetidors de la BBC que s'hi han construït. De fet, no hi ha habitants originaris d'Ascensión i el habitants nouvinguts (uns 1.000 aproximadament) els podríem classificar segons 3 tipus: militars americans, militars britànics i treballadors de la veïna Santa Helena, que proveeixen serveis als militars. Però tot i així, aquesta població ha acabat creant una societat "força normalitzada" a l'illa. Hi ha 5 pobles, dels quals 2 són civils: Georgetown (la capital) i Two Boats, i 3 pobles militars. Hi ha una escola per a nens fins a 16 anys per a tota l'illa, situada a Two Boats, i ara han començat a aparèixer alguns hotels. De fet, si algú li agraden els paisatges tipus Isla del Hierro o Fuerteventura, l'illa d'Ascensión pot ser un destí fantàstic: platges desertes, vegetació sorprenent i tranquil·litat, molta tranquil·litat (de veritat, molta tranquil·litat). I total, sortint d'Anglaterra, només són unes quantes hores més de vol que el viatge a Lanzarote (9 hores sortint de la base Brize Norton de la RAF). Això si, l'oferta hotelera és força limitada i una mica primària: 5 establiments que no totalitzen més de 50 habitacions en total. Però si sou uns amants de la immersió o, sobretot, de la pesca d'altura, Ascensión és la vostra illa! Ah, i si el què us agrada és el golf, us recomano no jugar contra cap jugador local; com que només tenen un camp de golf, i és una mica peculiar, els locals se saben tots els trucs i us apallissarien!


2 comentaris:

  1. A tres quarts d'onze de la nit i seguim esperant l'entrada d'avui diumenge 23.
    Quina manca de seriositat amb els fidels seguidors ......!!!!!!!!

    ResponElimina